Estrès

Fa dies que volia escriure alguna cosa relacionada amb l'escola o sobre el meu dia a dia, però es que no trobo el moment o la forma més adequada d'expressar com em sento. Potser la paraula que més s'escau últimament en el meu estat d'ànim és la d'estrès. 

Tensió mental o corporal provocada per un factor físic o emocional, capaç de generar una malaltia. (segons el diec)

Què és el que em crea estrès? La multitud de feina que tinc i sentir que a vegades les coses se me'n van de les mans. M'agradaria poder fer les tasques que em demanen a l'escola de manera ràpida i eficaç, sense donar voltes a un mateix tema mil vegades. O també voldria buscar la manera de seguir un ordre de feines, de totes les que he de fer. És a dir:

-sé que he de fer les programacions setmanals (de les àrees que imparteixo), 

-sé que he de preparar una activitat seguint un mètode cooperatiu, per després explicar-la en un curset que fem aquest any (i això vol dir preparar els textos, els grups, la situació de classe, els objectius que vull aconseguir... etc.),

-sé que he de realitzar un document amb els objectius i continguts de llengua de primària (de les que faig classe, clar),

-sé que he de corregir les feines que demano que realitzin els meus alumnes,

-sé que formo part de la comissió de la festa de la Pau (que celebrem aquesta setmana i finalitzem el dilluns que ve) i que, junt amb els meus companys de comissió, hem de pensar tallers, com distribuir els grups, pensar què es farà a la festa, etc. I donar tota aquesta informació als companys d'escola. (I barallar-te per a que no te la canviïn).

Això pel que fa a l'escola. Posades en llistat com està ara sembla que no sigui tanta feina, però no és un treball fàcil de fer. I altres feines, més que difícils o complicades, són carregoses o pesades de fer.

I després les altres petites coses, que sumades van fent una gran bola: coses de casa, coses de família,  coses d'alumnes, coses de la jefa, coses, coses i més coses.

En fi, en general diria que us resumiria el meu estat en una sola imatge: un cervell explotant. O tota jo, directament. Tinc el cap fet un embolic, amb tantes coses per fer, i totes alhora, que sembla que el meu cap ja no dóna més a l'abast. 

Sembla mentida, perquè només fa un parell de mesos que estic treballant des de que em vaig reincorporar del permís de maternitat, però desitjo les vacances d'estiu. Necessito fer un gran reset!

4-N: Indignada

M'he adonat que estic molt enfadada amb el món... (bé, ara mateix ho dic per les companyies de gas i llum...) Creieu que han de trucar a les 8 i quart del vespre els del mercat lliure, quan ja li vaig a un que no en volia saber res?  I és que la setmana passada va venir un noi i em va dir que li ensenyés la factura d'Endesa perquè si hi havia no se qué volia dir que estava pagant de més. Que els de la meva companyia m'havien d'haver enviat no sé quin formulari per rebaixar el preu de la factura. Li dic que no tinc aquest formulari i que no li penso ensenyar la factura. Li demano que per favor m'enviïn el formulari i que si ho creia convenient l'enviaria per la rebaixa. El noi va començar a suar i a dir-me que no calia el formulari, que ja estava ell, que li ensenyés la factura. Li dic que no. Em diu que si no ho faig i no tinc aquest descompte, que passaria no sé quin tècnic a mirar-ho i que si no ho tenia actualitzat que m'amonestaria. Aquí ja em va tocar el que o sonava. Li dic que de què m'han d'amonestar si no m'han avisat de res. Que jo no li penso ensenyar la factura, que m'enviïn el famós formulari i que ja en parlaríem. El noi continua amb la seva història de l'amonestació i per acabar li dic que si la rebo que ja faria el que creiés convenient però que marxés.

Doncs bé, avui a les vuit i quart del vespre piquen a la porta els de gas natural (per l'interfon). Li dic a la noia que si us plau, no em molestessin més per aquest tema, que ja li vaig dir a un la setmana anterior i em diu que pren nota del pis per no picar. Ella passa de llarg, però sento a un noi que diu: "Ei, no has picat a aquesta porta". La noia no sé que li diu. El noi acaba amb el veí del davant i em pica a mi. La que li ha caigut al pobre noi. Li dic que a més, no són hores d'anar picant a les portes per "vendre" res, i la noia, des d'un pis superior, em diu amb mala hòstia: "és horari comercial". Jo li he contestat una mica borde, bé només li he dit la veritat (que m'era igual el seu horari, que nosaltres estem amb un bebè). El noi, pobre, només m'ha demanat perdó.

I és que ho sento molt però es que em treuen de polleguera perquè no parlen clar! Si és mercat lliure, és LLIURE, no? Si han d'informar que ho facin de manera adequada, no anant picant a les portes i demanant factures.

Una altra cosa per la que estic indignada és pel següent: el concert que Vega fa el proper dia 16 de novembre a la sala Luz de Gas. Posa: concert gratuït i exclusiu pels socis de TR3SC. Però que és això? Miro la informació per fer-se soci: el bàsic 32 euros i modalitat TR3SC 50 euros... Em sembla molt fort. Poso que no em sembla bé, que a sobre de trobar-nos amb el problema de les entrades de l'Fnac, ara això. En fi. Que sembla ser que no la podré veure.

Doncs res, per avui deixo la meva indignació, que segur que si em paro a pensar trobo alguna cosa més per la que queixar-me... Ai, senyor, dóna'm paciència i bon humor per no engegar a ... el que no em sembla bé.

Bona nit.