Una cançó: Réquiem, Vega

Us deixo amb el nou videoclip de Vega, "Réquiem" i les paraules que va dedicar al seu cd La Cuenta Atrás:

"Réquiem" es un canto a la vida, por irónico que pueda parecer. Es un réquiem al dolor. Durante 2009 vi como mi carrera profesional crecía al mismo ritme que cavaba una fosa profunda para mi vida personal. Es difícil decirle a la gente que existe un mejor mañana cuando uno mismo empieza a dudarlo. Tardé en reponerme, pero el día que escribí "Réquiem" lo hice dirigiéndome a una 2ª persona, para ser fiel a cada momento en que me repetí este credo sin descanso. Esta canción está dedicada a mis seguidores, porque soy como muchos de ellos. Jamás me cansaré de escuchar sus historias, sus alegrías y también su dolor. Unos sentimientos que repetidamente canalizan a través de mis canciones. Nosotros, los que hemos sufrido, los que sabemos que el dolor no se va en dos días, seguiremos en pie volviendo al origen, a la esencia. Seremos agua, tierra, fuego y aire. Seremos el fénix que resurgió de sus cenizas, con las cicatrices propias del que lo dio todo en vida, agradecidos y en paz, empezando de nuevo... sonriendo a un nuevo día... a un mejor mañana".

Réquiem

Hoy ya no eres capaz de llorar ni sentir.
Hoy te dejas llevar, no puedes fingir.

Olvidarás tu nombre y tu voz.
Olvidarás cuál es tu temor.
Olvidarás para concluir, que la vida es 
algo más que un recuerdo para tí.

Verás el cielo al revés, estrellas caer.
Creerás que llega tu fin, no debes ceder.

Olvidarás tu nombre y tu voz.
Olvidarás cuál es tu temor.
Olvidarás para concluir que la vida es 
algo más que un recuerdo para tí.

Serás agua.
Serás tierra.
Serás fuego.
Serás aire.
Serás ingrávido e inmortal.
Etéreo y sustancial.
Rotúndamente tú.

Serás alguien, alguien, alguien, alguien en paz.
Serás agua.
Serás tierra.
Serás fuego.
Serás aire.
Serás ingrávido e inmortal.
Etéreo y sustancial.
Rotúndamente tú. 

Serás alguien, alguien, alguien, alguien en paz.

Concert de Vega

Per fi. Després de varies decepcions pel que fa als últims concerts que ha realitzat la cantant Vega a Barcelona, un perquè no vaig poder assistir perquè em vaig quedar sense número en un acústic de l'FNAC i l'altre perquè només era exclusiu dels socis TR3SC, ahir vaig poder gaudir d'un bon concert a la Sala Sidecar de Barcelona.

De tota manera, he de dir que alguns aspectes van deixar una mica de desitjar, per exemple la sala en sí. Era petita i amb mala visibilitat. Nosaltres estàvem relativament a prop de l'escenari i gairebé no vam poder veure a la cantant. L'escenari era baix i petit, això va fer que fos un concert estàtic, amb poc moviment per part de la cantant i els seus músics. L'altre aspecte negatiu va ser l'horari. El concert començava a les 21:30h del dijous. Nosaltres vam arribar gairebé una hora abans i ja hi havia gent fent cua i vam decidir quedar-nos (érem dels primers). Com he dit abans, sort que ho vam fer, perquè si no no hauríem pogut veure de prop l'escenari. Però resulta que van donar accés a la sala a les deu de la nit (mitja hora de retràs) i el concert va començar sobre i deu... Gairebé tres quarts d'hores des de l'hora que es suposava que començava.

Durant el concert

Tret d'això, Vega va realitzar un bon concert, amb bones cançons del seu repertori, tot i que es va deixar alguna, per a mi fonamental, del seu nou cd, com per exemple "Para Bailar". Va començar el concert amb la millor del cd, per a mi, "El más feliz (Finis Terrae)" i va donar una bona dosi d'energia. També va cantar el seu primer single del seu primer cd, "Grita", on tota la sala va acompanyar-la. Va fer algun comentari divertit i graciós respecte al partit que es juga aquest dissabte a la ciutat de Barcelona (Barça-Madrid), ja que ella és merengue i sempre té "por" quan ve a Barcelona i fa algun comentari al respecte dels dos equips: hi ha una cançó on ella directament diu "Quiero alguien que entienda que yo paso del futbol si no juega el Madrid" ("Princesa de Cuento", del cd Metamorfosis). Però aquest cop no la va cantar, si no que va ser el comentari inicial per donar entrada a la cançó "48h", les que teníem de treva i amistat abans de que comencés el clàssic. També va complaure els desitjos d'alguns assistents de la sala que li van demanar que cantés una cançó fora de repertori, una versió de "Como yo te amo". La sala va embogir al sonar dos dels seus èxits de l'anterior disc, "Lolita" i "Mejor mañana" i va vibrar amb la fantàstica "Réquiem" i una emotiva "A tientas".

Després, a l'acabar el concert, com sempre, va dedicar una estona als seus seguidors per signar cds, parlar una estona i fer-se fotografies.
En definitiva, encara que ens va fer esperar, i jo, sincerament, a aquelles hores quasi no sóc persona, el concert ens va fer revifar i animar. Bona música, bones cançons i ella amb el seu bon humor com sempre. 

Un cd: La cuenta atrás. Vega

Una vegada més, Vega es supera. El seu nou treball, La cuenta atrás, és un projecte molt ambiciós i com diu ella, molt especial. 

Un disc ple de cançons a l'estil Vega: lletres que commouen, música composta per ella i un so extraordinari. Cançons que no es poden deixar d'escoltar. Qualsevol moment és perfecte per gaudir de la seva música i de les seves lletres. La meva preferida, de moment, és aquesta:

"El más feliz (Finis Terrae)"

El seu anterior treball, Metamorfosis, va significar una etapa de canvi, com va dir ella. No només a l'estil musical, doncs es van poder començar a escoltar cançons més alegres i optimistes, sinó també al seu aspecte físic. Va passar de la seva melena i aspecte més romàntic a un cabell ben curt i aspecte més rocker. Ella continua igual de guapa, però amb aquests canvis ens ve a dir que hi ha una evolució, una metamorfosis, un canvi.

Això sí, sense faltar mai al seu estil. I es que es reconeix a una bona artista: de les que composen la seva música, que canten el que senten i això es transmet, i amb unes lletres que et pots sentir identificada. Lletres que et fan plorar, que et fan somniar, que et fan riure...

Com he dit més d'un cop, ella per a mi és la millor cantant que hi ha actualment al panorama musical i val la pena conèixer la seva música. 

Vega a la Sala Vivaldi (2007)

Vega a les festes de la Mercè 2009

La cuenta atrás... i de com no hem calculat bé.

Escric aquest post únicament i exclusivament degut al meu fustrament d'aquesta tarda.

Sé que no he mirat prou la informació que hi havia penjada a la web, però jo m'anava fiant del que veia pel facebook, la pàgina oficial de la cantant: Vega.

Portada nou CD de Vega

Així que aquesta tarda he rescatat la samarreta que vaig comprar el seu dia a la Sala Vivaldi, he agafat el cd que m'han regalat abans de temps i el meu marit i jo ens hem dirigit a l'FNAC de Les Arenes disposats a veure un bon concert. 

La nostra sorpresa ha estat quan hem arribat i una amiga ens ha avisat que només es podia entrar si tenies un número que et donaven al taulell d'informació. Hi anem i ja estaven totes les entrades esgotades. Per mitja hora que no hem sortit abans de casa! Per decidir estar més temps a casa que no pas donant voltes per un centre comercial o fent cua...

La noia d'informació ens ha dit que podíem esperar a després del concert, ja que es quedava per signar els cds... Em podria haver quedat. La cantant és simpàtica i no té la culpa que l'FNAC decideixi restringir l'entrada...  Però la meva indignació i enuig era tan gran que he decidit marxar cap a casa.

Abans, però, hem passat per la Nespresso a comprar tres capsetes de càpsules, entre elles la nova que ha sortit per la tardor, i al sortir hem vist com la Vega i tota la seva banda es dirigia cap a l'FNAC... 

Nova càpsula de Nespresso

Bé, m'he desfogat i he explicat les meves penes de mama bloguera que decideix sortir una tarda de concert i es troba en que se'n torna a casa amb la samarreta sense suar i un disc sense signar.

Vega - Como Yo No Hay Dos

COMO YO NO HAY DOS

¡Ey tú!, que nunca miras hacia atrás,
que vas dejando rotas al pasar. ¡Quieto ahí!
Que yo ya estoy de vuelta.
Quizás me subestimas pero soy de esas con coco
y cuerpo de mujer mortal y cara de muñeca.
Si crees que vas a vencer, inténtalo otra vez.
Verás que ya te avisé, yo no sé perder.

Tengo mucha vida y este don de gentes, creo en mi misma, no es cuestión de suerte.
Tengo otro concepto de comerme el mundo.
Amor, como yo no hay dos.

Tu amor no es suficiente para mí,
ya no me quedan ganas de fingir que soy aquello que tú esperas.
Si crees que vas a vencer, inténtalo otra vez.
Verás que ya te avisé, yo no sé perder.

Tengo mucha vida y este don de gentes, creo en mi misma, no es cuestión de suerte.
Tengo otro concepto de comerme el mundo.
Amor, como yo…

Nunca he querido un hombre que me entienda,
que crea que el mundo sin él no da vueltas.
Hoy no aguanto más, apuro el trago y me voy buscando un subidón de pura adrenalina.
No insistas, no me sigas.

Porque tengo mucha vida y este don de gentes, creo en mi misma, no es cuestión de suerte.
Tengo otro concepto de comerme el mundo.
Amor, como yo…
Y es que tengo mucha vida, creo en mi misma.
Tengo otro concepto de comerme el mundo amor como yo no hay dos.

Te tengo a ti

Fa temps que li estic donant voltes al cap sobre què escriure al blog. Havia pensat continuar amb les meves opinions sobre llibres o sobre alguna sèrie... però al meu cap només hi ha una cosa. I molts ho sabeu: el meu fill. Va néixer fa un mes i una setmana, després d'un part llarg, de moltíssimes hores. Un nen molt desitjat i estimat des d'abans de néixer. 

Ara escric, al cap d'un mes d'haver parit i potser encara és massa d'hora. Les meves emocions estan a flor de pell i qualsevol cosa pot fer que passi d'un extrem a l'altre: de l'absoluta alegria a la melancolia i "tristor". Sí, potser és una mica fort dir aquesta paraula després de tenir un nen tan bonic als braços, però el canvi de vida és tan gran i la responsabilitat de que creixi bé és tal, que arriba un moment (i més d'un), en que et desmuntes i les llàgrimes surten sense que puguis evitar-ho. I et culpes de plorar, de sentir que no pots... Però d'això n'han escrit molt i diuen que és del més normal sentir-se així. De tota manera, no deixes de sentir-te culpable al principi. Com pot ser que, estimant tant com l'estimo, pugui sentir que no ho faré bé, que potser no estic preparada? I quan ja la pena no em pot més, me'l miro i em convenço de que sí que podré, que seré una bona mare i ell creixerà feliç i bé.

I és que ell és una part de mi, l'he dut durant nou mesos llargs al meu ventre i tinc la necessitat de donar-li el millor, de que no li falti de res. Si li he de cantar perquè es calmi, li canto; si he de ballar amb ell, ballo; si vol jugar, hi jugo; que simplement necessita l'abraçada de la seva mare per dormir-se, qui sóc jo per no donar-li?

Us explicaré una anècdota que em va passar pocs dies després de que ell arribés a casa: un matí ens vam quedar ell i jo sols. El vaig deixar a la seva hamaca per jo anar fent coses mentrestant i al cap d'una estona va començar a rondinar. Vaig posar el cd de Vega, "Metamorfosis", per comprovar tot allò que diuen de la música que escolten quan estan al ventre de la mare. I sí, es va calmar una estona. Vam ballar la cançó "Lolita", li vaig cantar "Mejor mañana" i a la tercera cançó, "Nueva York" ell va tornar a rondinar. Aquesta és la meva cançó preferida de Vega i li vaig cantar en to suau, mentre el tenia en braços, perquè es calmés i ho va tornar a fer. Fins i tot se m'estava dormint al braços. L'anècdota és que no vaig poder acabar de cantar-li la cançó perquè les llàgrimes tornaven a mi, però aquest cop d'una alegria immensa de sentir-lo tan a prop i tan meu.

... He decidido esperarte sin más aquí. Sin ti, no puedo. Por si un día decides que aquello valió la pena, si descubres que ya no te importa el que diran, si te pesan las cicatrices, la nostalgia de tiempos felices... dando vueltas por este cuadro me encontrarás...

El meu petit Biel

Una cançó: Nueva York, Vega

Una cançó: Lolita, Vega

Una cançó: Cuanta decepción (Vega)

CUANTA DECEPCIÓN
Cuento estrellas antes de dormir
para no volverme loca
con la vista fija en este techo
que se agrieta sobre mí.
Cuanta decepción y todo por nada.
Idiota, por donarte cada esquina de mi cuerpo,
por llevarte a conocer sus recovecos.
Te hice un mapa señalando donde herir.
Mi silencio a tu mentira
me asemeja más a ti.
Trato de sacar la tinta de tus iniciales en mi piel.
Quiero escribirte en una nota que jamás regresaré.
No puedo pensar en nada, no puedo pensar en nada más.
Siento una presión en mi cabeza,
estoy a punto de explotar.
Cuanta decepción y todo por nada.
Idiota, por donarte cada esquina de mi cuerpo,
por llevarte a conocer sus recovecos.
Te hice un mapa señalando donde herir.
Idiota, tan idiota que aún ahora no lo entiendo,
como sigo aquí enganchada a tus besos,
prefiriendo no decirte que os vi.
Mi silencio a tu mentira
me asemeja más a ti.
A este lado de la vida no hay nada.
Aquí ya no hay nada,
ni excusas que valgan porque esto es el fin.
Idiota, por donarte cada esquina de mi cuerpo,
por llevarte a conocer sus recovecos.
Te hice un mapa señalando donde herir.
Idiota, tan idiota que aún ahora no lo entiendo,
como sigo aquí enganchada a tus besos,
prefiriendo no decirte que os vi.
Mi silencio a tu mentira
me asemeja más a ti.

http://www.youtube.com/watch?v=8CGClq1Fj9I

Una miqueta més de mi...

TE TENGO A TI (Vega, Metamorfosis)

(...)He aceptado esa parte que no me gusta de mí

He borrado las zancadillas que puso el pasado

He buscado un motivo nuevo en cada fallo

He logrado quererme un poco más a mí.(...)

Hi ha dies en que vull canviar petites coses, per sentir-me millor, per tornar a creure en mi...

Una cançó: Y si solo (Vega, "Circular")

Diciembre cerró puertas, la mesa queda puesta y mi amor en la despensa no quiere saber de ti.
Deshojo el calendario, confieso ser la misma, mi herida cicatriza pero admito que sin ti.
Dificil se me hace mirarte y no tocarte, ver como pasa el tiempo y tu te alejas mas de mi.
Buscarte entre mis cosas, soñarte en mis canciones, negarme a aceptar que todo tiene un fin.
Soñarte en una cama dormido al lado mio, creer que soy la chica que esta junto a ti.
Saber que es culpa mia que ya no estes conmigo, rogarte y suplicarte hasta discernir.

Y SI SOLO PIDO TU CORAZON
SIN TAN SOLO UN RESQUICIO DE AMOR
Y SI DICES QUE NO PIENSAS VOLVER
MIRAME
JURAME QUE ES LA ULTIMA VEZ.

Dificil se me hace quererte y no tenerte, luchar contra la suerte que me separó de ti.
Dejarte ver mis miedos, el llanto más sincero, mis ojos que te dicen "que haré yo sin ti".
Soñarte en una cama dormido al lado mio, creer que soy la chica que esta junto a ti.
Saber que es culpa mia que ya no estes conmigo, rogarte y suplicarte hasta discernir.

Y SI SOLO PIDO TU CORAZON
SIN TAN SOLO UN RESQUICIO DE AMOR
Y SI DICES QUE NO PIENSAS VOLVER
MIRAME
JURAME QUE ES LA ULTIMA VEZ.

Y SI SOLO, Y SI SOLO, Y SI SOLO, SOLA SOLA SIN TI.


No hi ha videoclip, però la podeu escoltar aquí:

Un CD: "Circular. Como girar sin dar la vuelta". Vega

Els seus inicis van ser a la segona edició del programa "Operación Triunfo", però des de que va sortir ha renegat d'aquest programa i no el considera com una ajuda sinó com un "lastre". Tot i així ha publicat tres cd's i el mes que ve sortirà el quart. El que us mostro avui és el tercer: una reedició del segon, amb dos temes nous. Música pròpia, lletres amb sentiment i una veu molt personal. Per a mi, és de les millors cantants, i espero que se li reconegui i ella pugui anar publicant la seva música, i així poder seguir gaudint d'ella.

Us deixo el link de dos temes d'aquest CD:

"Una vida contigo":

http://www.youtube.com/watch?v=0oG9H_JiUC8

"Y llueve":

http://www.youtube.com/watch?v=Xq1FtQh9TfE

Foto de la portada del CD.