Pèrdua de temps

Podria dedicar el temps a llegir, a corregir, a fer programacions, a crear fitxes, a preparar el material per la disfressa de carnestoltes... podria fer mil coses. Però estic aquí. A l'ordinador sense fer res en concret. Ni tan sols he trobat res interessant que llegir. La veritat és que tampoc m'he parat a mirar si hi havia res. Només estic aquí perdent el temps. Miserablement.

Estrès

Fa dies que volia escriure alguna cosa relacionada amb l'escola o sobre el meu dia a dia, però es que no trobo el moment o la forma més adequada d'expressar com em sento. Potser la paraula que més s'escau últimament en el meu estat d'ànim és la d'estrès. 

Tensió mental o corporal provocada per un factor físic o emocional, capaç de generar una malaltia. (segons el diec)

Què és el que em crea estrès? La multitud de feina que tinc i sentir que a vegades les coses se me'n van de les mans. M'agradaria poder fer les tasques que em demanen a l'escola de manera ràpida i eficaç, sense donar voltes a un mateix tema mil vegades. O també voldria buscar la manera de seguir un ordre de feines, de totes les que he de fer. És a dir:

-sé que he de fer les programacions setmanals (de les àrees que imparteixo), 

-sé que he de preparar una activitat seguint un mètode cooperatiu, per després explicar-la en un curset que fem aquest any (i això vol dir preparar els textos, els grups, la situació de classe, els objectius que vull aconseguir... etc.),

-sé que he de realitzar un document amb els objectius i continguts de llengua de primària (de les que faig classe, clar),

-sé que he de corregir les feines que demano que realitzin els meus alumnes,

-sé que formo part de la comissió de la festa de la Pau (que celebrem aquesta setmana i finalitzem el dilluns que ve) i que, junt amb els meus companys de comissió, hem de pensar tallers, com distribuir els grups, pensar què es farà a la festa, etc. I donar tota aquesta informació als companys d'escola. (I barallar-te per a que no te la canviïn).

Això pel que fa a l'escola. Posades en llistat com està ara sembla que no sigui tanta feina, però no és un treball fàcil de fer. I altres feines, més que difícils o complicades, són carregoses o pesades de fer.

I després les altres petites coses, que sumades van fent una gran bola: coses de casa, coses de família,  coses d'alumnes, coses de la jefa, coses, coses i més coses.

En fi, en general diria que us resumiria el meu estat en una sola imatge: un cervell explotant. O tota jo, directament. Tinc el cap fet un embolic, amb tantes coses per fer, i totes alhora, que sembla que el meu cap ja no dóna més a l'abast. 

Sembla mentida, perquè només fa un parell de mesos que estic treballant des de que em vaig reincorporar del permís de maternitat, però desitjo les vacances d'estiu. Necessito fer un gran reset!

Una cançó: Bingo

Hola!

Una de les cançons que ensenyo als peques és aquesta de Bingo. Cançó molt divertida i que els hi encanta. A més, amb el vídeo els hi és una activitat molt atractiva i s'ho passen pipa fent les accions quan no ha de dir les lletres del nom del gos.

Espero que us agradi!

Una autora: Isabel Allende

Isabel Allende

Molts que em coneixeu sabeu que una de les meves autores preferides és Isabel Allende. Diria que és l'autora de la que he llegit més de la seva obra. La primera novel·la que vaig llegir d'ella va ser Paula, i em va captivar la sinceritat que hi veia en la seva narració i el sentiment que hi havia en les seves paraules, en aquest cas pel motiu de la mort de la seva filla. Gairebé totes les seves novel·les tenen un caire personal, molts dels seus personatges estan inspirats en membres de la seva família. Així que el que m'agrada d'aquesta autora és com expressa el seu sentiment cap a a seva família i els seus origens (Allende és una escriptora hispanoamericana contemporània, de doble nacionalitat (xilena i americana) i resident als Estats Units). També ha escrit novel·les de temàtica juvenil i d'aventures, a la que també enganxa amb la seva narració fluida.

Ha escrit un total de dinou novel·les, tres d'elles adreçades a un públic juvenil, la trilogia de Memorias del Águila y del Jaguar (La Ciudad de las Bestias, El Reino del Dragón de Oro y El Bosque de los Pigmeos). Aquest és el llistat de la seva bibliografia:

1. La Casa de los Espíritus (1982)
2. La Gorda de Porcelana (conte infantil) 
3. De Amor y de Sombra (1984)
4. Eva Luna (1987)
5. Cuentos de Eva Luna (1989)
6. El Plan Infinito (1991)
7. Paula (1994)
8. Afrodita (1997)
9. Hija de la Fortuna (1999)
10. Retrato en Sepia (2000)
11. La Ciudad de las Bestias (2002)
12. Mi País Inventado (2003)
13. El Reino del Dragón de Oro (2003)
14. El Zorro (2005)
15. El Bosque de los Pigmeos (2005)
16. Inés del Alma Mía (2006)
17. La Suma de los Días (2007)
18. La Isla bajo el Mar (2009)
19. El Cuaderno de Maya (2011)

Plàstics

Avui escriuré un micro post, ja que últimament no es que tingui moltes ganes d'escriure... Bé, sí que en tinc de ganes, però no trobo el tema ni les paraules per començar a escriure quelcom mínimament interessant.

Avui he anat a un centre comercial, i havíem d'anar a comprar al súper, en aquest cas un Carrefour. Anteriorment havia comprat roba i per tant duia una bossa d'una altra botiga. El cas és que per entrar al supermercat dels centres comercials et fan plastificar totes les bosses que portis de fora i la pregunta que m'he fet és la següent: si pretenen gastar menys plàstic en bosses posant-lis a aquestes un preu (és a dir, ara en gairebé tots els supermercats et fan pagar per les bosses de plàstic) per què he posar les compres d'altres botigues dins d'una bossa de plàstic? Quina coherència hi ha?

Si algú ho sap, que m'ho expliqui. Perquè, jo, no ho entenc.

Festa final de primer trimestre

Un cop més, el final de trimestre s'apropa. Aquest cop, per a mi, el trimestre ha estat curt, però això no treu que hagi esta intens. Com cada any, el primer trimestre el dediquem a un tema, aquest cop era sobre pintors del segle XX. Cada classe s'ha ambientat amb l'essència d'un pintor en concret, i la nostra classe, quart de primària, ho ha fet d'en Miró.

Els nens han treballat de valent per realitzar bonics manuals i dibuixos que el dissabte van poder gaudir els seus pares. La nostra classe estava decorada amb informació sobre la vida del pintor, també hi havia un collage pictòric que van fer els nens amb la meva substituta, hi havia quadres que vam realitzar en grups, dibuixos sobre el seu entorn (en referència al quadre "Paisatge català"), dibuixos que els inspirés Miró... A les taules hi havia les postals que entregarem als pares, amb la representació de l'escultura "La dona i l'ocell", feta amb cartolina, i la nostra pròpia escultura de "Personatge", feta amb fang.

La veritat és que la classe va quedar força bé i els pares semblava que els hi agradava allò que veien de la feina dels seus fills. La satisfacció era tant pels alumnes, que tant han treballat per poder omplir la classe amb les seves petites obres d'art, com pels mestres, que hem de buscar estones per poder decorar la classe amb les seves feines. 

Ara només falta acabar aquesta setmana i agafar energia per un nou i apassionant segon trimestre, que ja us explicaré les novetats que hi haurà. 

Detall de la classe: Collage Pictòric

Un llibre: La casa de les pors, Ricardo Álcantara

Avui us parlaré de nou d'un llibre de literatura infantil-juvenil. Està adreçada a nens a partir de vuit anys, i efectivament, jo també la recomanaria a nens a partir d'aquesta edat.

La novel·la és La casa de les pors, de Ricardo Álcantara (Ed. Baula, col·lecció Ala Delta). Com bé podeu imaginar, la història té lloc en una casa de la por, en una atracció d'un parc d'atraccions. El protagonista d'aquesta història és en Jan, un nen molt bo que no dóna maldecaps als seus pares, però té un gran problema: té molta por. La seva por més gran és pujar al tren fantasma del parc d'atraccions, ja que s'ha d'enfrontar al monstre que més l'aterra. Un dia, però, decideix donar el pas i hi va per acabar amb les seves pors. 

Però, com la superarà? Us animo a que llegiu aquesta novel·la i que acompanyeu al Jan a la seva aventura en el tren fantasma, en el seu camí per trencar amb les seves pors.

Moltes vegades hi penso en el tema de les pors. Jo sóc una noia molt poruga, sempre ho he sigut, però tinc molts tipus de pors. Però totes aquestes pors tenen un efecte comú, que és el mateix per al Jan: la por paralitza. No deixa avançar, i fins que no es supera no et sents plenament feliç i convençut de que realment sí que es pot amb tot. Tothom és capaç de superar qualsevol entrebanc que posi la vida, només s'ha de ser valent i no deixar-se trepitjar, no deixar que la por s'apoderi de nosaltres i ens faci patir. 

Si treballés el contingut d'aquesta novel·la a l'escola treballaria sobretot el tema de la por, que és el tema estrella del llibre, però també tractaria el de l'amistat, el d'ajudar als demés, el de la superació d'un mateix, el de sentir-se bé amb un mateix. És un treball cap als sentiments, un treball cap a la realització personal mitjançant la canalització d'aquests. Així que no només ens hem de quedar amb la història, bonica per una part, del Jan, sinó que podem aprofundir-la pensant de què tenim por cadascú de nosaltres i com la podríem superar. Però no només dient-ho i ja està, sinó sincerament fent-ho.