LITERATURE

"Literature is a power to be possessed, not a body of objects to be studied" (Anonymous)

dissabte, 12 de setembre del 2009

Comença un nou curs

Hola a tothom! Comença un nou curs. Aquests dies han vingut a classe els nens que tenen una mica més de dificultats que la resta de la classe, per tal de repassar els temes fets durant el curs passat, i així posar-los a to pel nou curs que comença.
Dilluns que ve ja venen tots els nens de l'escola: des de P3 fins a 5è. Comencen ja també les classes, les correccions, les manualitats, adornar les aules... Aquest any torno a compartir tutoria a 4rt, així que també he de preparar les reunions de pares pertinents, les colònies i més coses. Aquest any, també, repeteixo les classes de l'any anterior: anglès des de P3 fins a 1r de primària, català i manualitats a 4rt de primària. Com a novetat, m'han afegit classes: castellà de 2n i 3r de primària. Així que, de nou, aquest any no tindré ni un minut de descans!
De totes maneres, començo el curs animada i amb ganes de millorar cosetes de l'any passat i poder seguir aprenent cada dia més de la meva tasca a l'escola.
Ja aniré informant de com avança el curs!! Bona tornada al "cole"!

dimarts, 25 d’agost del 2009

Una cançó: Summercat (Billie the vision and the dancers)

SUMMERCAT

I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.

'Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight
tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight


The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight
tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight


I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight
tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight


Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?
And above the clouds she said to her self 'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so and that's why I can't be with you...

'Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight
tonight tonight tonightI wanna be with you tonight

dijous, 13 d’agost del 2009

Un llibre: Kafka a la platja, Haruki Murakami

Després de llegir-me dues novel·les d'en Haruki Murakami, After Dark i Tokio Blues, estava molt temptada per llegir-me, potser, la més famosa de les seves novel·les: Kakfa a la platja. Aquesta novel·la pot, simplement, o agradar-te molt o no agradar-te gens.
L'autor ens acosta a una història d'amor i mort, tractada amb cert sentit de l'humor. Una història surrealista o, millor dit, dues històries independents, paral·leles entre elles en el temps, que en el seu conjunt formen una història surrealista.
Els protagonistes d'aquestes dues històries són, per una part, en Kafka Tamura i, per l'altra, en Nakata. El primer és un jove de quinze anys que fuig de casa per tal de retrobar-se amb el seu "jo". A més, el seu pare el va maleïr o preveure que ell correria el mateix destí que Èdip (matar el seu pare i mantenir relacions sexuals amb la seva mare) i amb la seva fugida tracta d'allunyar-se del seu cruel destí. I en segon lloc, en Nakata, un vell que té la capacitat de parlar amb els gats i que, com a causa d'un accident que patí de petit, ha perdut les seves capacitats intel·lectuals.
Aquests dos personatges no estan sols a la història sinó que en Murakami ha creat uns altres de secundaris que els acompanyen al llarg de la història. Per part d'en Kafka Tamura tenim a en Ôshima, un jove que treballa a una biblioteca molt particular i la Sra. Saeki, la directora d'aquesta. I per part d'en Nakata ens acompanya un simpàtic Hoshino. Tots tres personatges, tot i ser secundaris, tenen veu pròpia i van evolucionant al llarg de la història. Així que podem dir que l'autor aconsegueix donar un sentit rodó a la novel·la amb les diferents veus.
A més, és una novel·la rica en referències a diferents obres de la literatura i de la música, les quals serveixen per buscar-hi sentit a les seves paraules per intentar entendre el sí de la història.
Recomano, i molt, la seva lectura ja que en Murakami aconsegueix transportar-te a un altre món amb la seva narració, i acabes creient-te qualsevol cosa, tingui sentit o no, acabi explicant-te el perquè o no.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Un llibre: Un lugar llamado aquí, Cecelia Ahern

Bona nit! Després de molt de temps sent el meu llibre de la tauleta de nit, avui he acabat Un lugar llamado aquí, de Cecelia Ahern. És una història que enganxa (si tens temps) i fàcil de llegir. El vaig comprar motivada per la sinopsis del llibre, ja que em va resultar d'allò més curiosa:

"Las personas desaparecen todos los días, algunas porque eligen dejar atrás sus antiguas vidas, y otras por razones más dramáticas. Las cosas también desaparecen: guantes y teléfonos móviles, carteras y maletas. En cada caso, alguien es dejado atrás. Alguien queda preguntándose qué habrá sucedido. Desde que su compañera de escuela Jenny-May desapareció cuando ambas tenían diez años, Sandy Shortt ha estado obsesionada con encontrar objetos y personas. Ahora, ya adulta, ha transformado su obsesión en su trabajo: ha montado una agencia dedicada a buscar personas desaparecidas. Pero cada caso no resuelto le deja a Sandy muchas preguntas. ¿Dónde van las personas que desaparecen? ¿Están vivas o muertas? ¿Han decidido esfumarse o han sufrido un destino cruel? Mientras estas dudas la consumen, la propia Sandy desaparece. Y encuentra todas las respuestas en un lugar mágico al que van todas las cosas y las personas que se pierden. "


D'aquesta autora només havia llegit un llibre, Postdata: Te quiero, el qual em va semblar preciós i ben narrat. Aquest també està bé, però potser no indaga tant en els sentiments de la protagonista, encara que cap al final del llibre quasi se'm salten les llàgrimes, i et deixa amb la sensació de que podria haver incidit més en les relacions entre els personatges i acabar de donar algunes respostes...
De totes maneres, és una història curiosa i entretinguda, d'aquestes que es llegeixen ràpid.

dimecres, 5 d’agost del 2009

5 petites manies

  • Prendre una mica de la llet condensada del cafè bombó abans de remenar-la del tot amb el cafè.


  • Fer rodar l'anell en el meu dit.


  • Pentinar-me el serrell amb les mans.


  • Mirar i remirar la portada i contraportada del llibre que estigui llegint abans de posar-me a llegir.


  • Portar dues gomes de cabell al canell dret: una ha de ser negra (o blanca) i l'altra ha de conjuntar amb la roba que porti aquell dia.







I vosaltres, quines són les vostres petites (o grans) manies?

dimarts, 28 de juliol del 2009

I la lectura?

Hola! Ja fa uns dies vaig penjar la llista de llibres que tenia pensat llegir i he de dir que encara no n'he acabat cap... Em falten ganes de llegir... què em passa aquest any?
I també he de dir que trobo a faltar llegir per investigar, escriure algun essay... Mira que sóc rara! El que m'estresava quan estava d'examens ho anyoro! Voldria poder dedicar-me a alguna cosa relacionada... però a què??

dimarts, 21 de juliol del 2009

Coses que passen

A vegades, quan surts de viatge, no vols semblar que ets de fora... però com poden saber que ets "guiri" tot i que no vulguis? Proba d'entrar en un bar fora de Catalunya i demana:
  • un cacaolat
  • un biquini
  • uns xocos
  • una clara
  • ...

És divertit veure la cara que fan...