Avui us porto una novel·la de George R.R. Martin. Sueño del Fevre és la seva segona novel·la que va publicar, després de Muerte de la Luz, al 1982.
Sueño del Fevre és una novel·la fantàstica, una història de vampirs que va més enllà de la sang. Tracta de com canvia la vida del personatge Abner Marsh, propietari d'una empresa de vapors i amant d'aquest tipus de vaixell, quan coneix a Joshua York, un personatge enigmàtic que somnia amb crear el vaixell més majestuós que hagi navegat pel Mississippi amb unes intencions misterioses.
Tot i que està tractada com una novel·la de vampirs, aquesta és sobretot una novel·la d'aventures, intriga, un cant a l'amistat i a la fidelitat.
No he llegit cap altra tipus de novel·la de vampirs, però aquesta m'ha agradat en especial perquè, com he dit abans, va més enllà de la sang. Parla de la relació entre aquests dos personatges i com es troben amb una sèrie d'obstacles que els posen a prova.
Com a totes les novel·les de George R.R. Martin, els personatges estan molt ben treballats i els bons no sempre els veus com a bons i els dolents no sempre són dolents. Això sí, a diferència de la famosíssima saga Canción de Hielo y Fuego, en aquesta obra hi ha pocs personatges i una trama lineal. No treu, però, que la història enganxi i no puguis deixar de llegir fins que descobreixes el final d'aquests personatges. És una novel·la àgil, d'una prosa excel·lent.
Per als amants (i no amants) de les novel·les de vampirs us recomano la lectura d'aquest llibre.
Sueño del Fevre és una novel·la fantàstica, una història de vampirs que va més enllà de la sang. Tracta de com canvia la vida del personatge Abner Marsh, propietari d'una empresa de vapors i amant d'aquest tipus de vaixell, quan coneix a Joshua York, un personatge enigmàtic que somnia amb crear el vaixell més majestuós que hagi navegat pel Mississippi amb unes intencions misterioses.
Tot i que està tractada com una novel·la de vampirs, aquesta és sobretot una novel·la d'aventures, intriga, un cant a l'amistat i a la fidelitat.
No he llegit cap altra tipus de novel·la de vampirs, però aquesta m'ha agradat en especial perquè, com he dit abans, va més enllà de la sang. Parla de la relació entre aquests dos personatges i com es troben amb una sèrie d'obstacles que els posen a prova.
Com a totes les novel·les de George R.R. Martin, els personatges estan molt ben treballats i els bons no sempre els veus com a bons i els dolents no sempre són dolents. Això sí, a diferència de la famosíssima saga Canción de Hielo y Fuego, en aquesta obra hi ha pocs personatges i una trama lineal. No treu, però, que la història enganxi i no puguis deixar de llegir fins que descobreixes el final d'aquests personatges. És una novel·la àgil, d'una prosa excel·lent.
Per als amants (i no amants) de les novel·les de vampirs us recomano la lectura d'aquest llibre.
3 comentaris:
Hola!
Li faré una ullada perquè pinta bé i ja fa temps que vull llegir alguna cosa d'aquest autor.
Si t'interessen les novel·les de vampirs, a mi em va agradar molt "Entrevista amb un vampir" d'Anne Rice, però molt millor, "Lestat, el vampir" de la mateixa escriptora.
Hola Raquel!
Si el llegeixes ja diràs si t'agrada o no. A mi m'ha tingut enganxada fins al final. Trobo que aquest autor té un tipus de prosa que t'atrapa, i els personatges estan molt ben definits.
Normalment, els llibres de vampirs no em cridaven l'atenció, però potser també llegiré algun d'aquests que em recomanes per poder comparar i ampliar una mica més el bagatge :)
El meu germà va regalar-me El sueño del Fevre el Nadal passat i... bé, continua a la llista de pendents. Ara que m’he comprat un e-book, la llista avança! (tot just acabo de començar Tormenta de espadas).
La recomanació que et fa la Raquel és molt adient si vols avançar en el terreny de la literatura vampírica: Dracula, de Bram Stoker, és força feixuc, i de Crepúsculo millor no em facis parlar...XD Las Crónicas vampíricas són tot un referent en aquest àmbit. Si vols llegir Lestat, el vampiro, és aconsellable que primer llegeixis Entrevista con el vampiro o, al menys, en vegis la pel•lícula (és bastant fidel). El tercer llibre de la saga, La reina de los condenados, tanca un arc narratiu i ho deixa tot lligadet en forma de trilogia. Jo he vist la pel.li i m’he llegit Lestat... bé, la meitat. Me’n vaig cansar, però crec que les raons no del tot eren literàries sinó més aviat personals (en aquella època no tenia gaire paciència). De tota manera, tothom que conec que l’ha llegit (sencer ;p) el recomana.
Petons!
Publica un comentari a l'entrada