Contes, històries i demés

A mi sempre m'ha agradat molt llegir, des de ben petita. Els llibres sempre m'han inspirat com a objectes que et poden endur ben lluny, en un altre món, en una altra realitat. Són contenidors d'històries que et poden fer somniar, riure, plorar, entendre altres vides. 

Tinc el record de demanar llibres pels aniversaris i altres festes, i és quelcom que continuo fent. Ara, la nena que va ensopegar pel carrer perquè anava llegint El Gat Mog ha crescut. Continuo llegint pel carrer, però intento no caure de morros a terra com vaig fer llavors. Les històries sempre m'han acompanyat, arreu on vaig. 

Treballo de mestra, com molts ja sabeu, i intento, en la mesura que puc, transmetre aquest amor, aquesta passió per la lectura. Em realitzo molt en veure com els nens gaudeixen amb un llibre, quan realment s'apassionen per una història. 

Portada del llibre

Per què escric aquest post? A què ve ara parlar de la lectura, dels nens i dels contes en general? Doncs perquè aquest any m'han proposat de fer unes obres de teatre en anglès, per millorar la fluïdesa en aquesta llengua, i buscant llibres i contes per poder dur a terme aquesta activitat amb la major efectivitat possible, em vaig trobar amb aquest llibre: The Best Storytelling Book Ever! (El millor llibre de conta-contes). Nom modest on els hi hagi, però sincerament és un bon llibre. Primer de tot hi ha una introducció que explica la importància i els beneficis de la lectura en els nens. També t'expliquen què fer i què no fer per ser un bon narrador. I finalment, un munt de contes clàssics amb suport de targetes, titelles, màscares i altres activitats que es poden fer amb els nens. Abans de cada conte t'explica com pots treballar la història. 

Doncs bé, llegint el què fer per ser un bon narrador i captar l'atenció dels nens, m'he recordat del grup de fa dos cursos. Un grup de nens molt especials, als quals estimo molt i guardo molt bon record. Amb ells vàrem llegir junts el llibre Oriol de Núria Albó. Més bé, jo en vaig fer una lectura model, és a dir, ells m'escoltaven mentre jo llegia la història. Jo narrava la vida de l'Oriol i la Fiona, aquells personatges que van captar l'atenció de tot el grup, aquells personatges que van emocionar a més d'un (i m'incloc), aquells personatges que van fer estimar una mica més la lectura a aquell grup. Una història que els va motivar a aprendre més sobre els jocs paralímpics, una història que els va fer encongir el cor quan descobreixen que la nena és cega, una història que va fer que tots valoressin l'amistat.

Jo em vaig sentir molt realitzada quan llegia i veia les seves carones, que no apartaven la vista de mi. També em sentia molt feliç de comprovar que realment entenien la història (no tots, és clar, hi ha casos i casos) però  tenien interès en saber com continuaria la història quan tancava el llibre per indicar que el capítol havia acabat per aquell dia i tocava pensar sobre el que havien escoltat.

Potser és l'activitat que millor record guardo dels anys que porto treballant en aquesta escola.

Quan aquests nens van passar de curs, jo vaig anar un dia a la classe de cinquè per substituir la seva mestra. Tots estaven molt contents de tenir-me amb ells un altre cop (i no cal dir que jo estava molt contenta també). Però el que em va fer arrencar un somriure d'orella a orella i una satisfacció interna va ser quan una nena em va venir amb un llibre a la mà. Era Oriol. Em venia molt contenta per dir-me que el va veure a la biblioteca i que no va dubtar en agafar-lo en préstec per tornar-se'l a llegir, doncs tenia molt bon record de quan el vam llegir a classe a quart i li agradava molt la història.

Aquestes petites coses fan que em senti orgullosa de formar part de la vida d'aquests nens i que un bon llibre i una bona història poden calar fons en els nens. La lectura sempre els acompanyarà si troben el plaer de llegir.