Vaig començar a llegir aquest llibre sense saber de què anava. Només em van dir que no em deixaria indiferent. I tant que no me n'ha deixat!
Al final del llibre hi ha una nota de l'autora en que diu que va escriure aquesta novel·la com a un encàrrec de literatura juvenil. Ella primer va dir que no, però finalment va escriure aquest conte. Ella diu que el considera un conte. I no sabria què dir... és un conte? Si entenem com a conte narració breu d'una sèrie de fets ficticis amb la finalitat d'entretenir... doncs sí, és un conte.
La lectura d'aquest conte va ser prohibida en moltes escoles, de països com Dinamarca, Noruega, Alemanya... A algunes llibreries de França no van voler comercialitzar aquest llibre. Si hagués sabut això abans d'obrir el llibre, l'hagués llegit amb uns altres ulls, esperant saber el perquè de tot això. Però no, no sabia a què m'afrontava.
El primer capítol del llibre comença així:
Nada importa.
Hace mucho que lo sé.
Así que no merece la pena hacer nada.
Eso acabo de descubrirlo.
Els primers capítols tracten sobre com uns alumnes adolescents, de setè curs, reaccionen quan un company de classe, en Pierre Anthon, deixa anar aquest pensament el primer dia d'escola i marxa de la classe. A partir d'aquí els joves intentaran demostrar-li que això que ha dit no és veritat, que hi ha coses que si que importen.
Volen ajuntar tot allò que tingui significat per a ells, allò que sigui difícil de desprendre's. Comencen la recollida de coses materials, com un telescopi, unes sandàlia verdes... però fins a on arribaran?
Mica en mica, la narració va fent-se més obscura, menys innocent, més macabra.
A mi m'ha deixat amb la boca oberta en molts capítols. Fins a on s'és capaç d'arribar? L'autora ens vols fer arribar que la naturalesa de l'ésser humà acaba duent cap a la violència. El llibre ha estat comparat amb El Senyor de les Mosques, de William Golding, així que qui l'hagi llegit pot arribar a entendre que va cap al cantó salvatge de l'ésser humà.
Fora de ser salvatges, vosaltres què serieu capaços de deixar a la "pila de significat" per demostrar-li al Pierre Anthon que va errat? O és que no ho està, d'equivocat?
Espero que gaudiu de la lectura, que podent agradar més o menys la consecució dels fets que ocorren, us faci pensar sobre allò que veritablement és important per vosaltres. Que no deixaríeu perdre per res del món?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada