El trac-trac del tren va fent camí, el cel comença a clarejar. Miro per la finestra. No hi ha un cel blau, al contrari, un cel gris ens dóna la benvinguda a una nova ciutat. No ens tira enrere ni ens ofega la il·lusió. Baixem del tren quan arriba a l'estació. Carreguem dues maletes i un munt de ganes de descobrir aquests cinc meravellosos dies que ens queden per davant.
Aquí estem, un mes d'agost i a disset graus de temperatura. Un matí plujós i fred. M'encanta.
He de reconèixer que m'esperava una miqueta menys de fresca, però s'agraeix, s'està molt bé.
Comencem a donar voltes per la ciutat, hem arribat tant d'hora que encara no podem agafar l'habitació de la pensió en que ens allotjarem. Arribem al passeig marítim. Aquí la tenim, al davant. La fantàstica platja de La Conxa. Immensa, espectacular i preciosa. És tan bonica tant de dia com de nit. Cada moment és especial. La marea puja i baixa. En aquests moments encara està una mica alta: hi ha racons on es pot veure la sorra encara molla, i en altres indrets encara el mar banya la costa fins arribar al mur del passeig.
La gent corre pel passeig, dóna igual si fa fred, plou o fa calor. La brisa matinera revifa i ens dóna l'energia per saber que ens espera una gran estada. Estarem quatre dies a Donostia, per ser el primer cop que anem al País Basc volem gaudir de la ciutat.
El dia avança, i ell i jo anem agafats de la mà, investigant cada raconet.
Per la nit descobrirem el que ens acaba d'enamorar de Donostia (i en un futur, del País Basc en general). Anem de pintxos, què bons! Anem a un bar i demanem tapes i agafem diferents pintxos de la barra. Quina bona pinta tenen tots. Si he de quedar-me alguna cosa d'aquest viatge és descobrir la gastronomia de cada comunitat, de cada ciutat en concret.
Sortim del bar i anem passejant pel casc antic. Tornem al passeig de La Conxa. Una autèntica delícia observar el mar, veure l'illa Santa Clara davant la costa, al bell mig. Anem passejant, passejant i arribem al Peine del Viento. Un dels racons més especials de Sant Sebastià. Aquí es pot escoltar com el mar repica a les roques, com repica a la meravellosa construcció que aguanta, impassible, les onades del mar. Ens estirem i tanquem els ulls. Només escoltem el murmuri de la gent que ha passejat fins aquí, a la nit, per comprovar, com nosaltres, que en totes les ciutats podem trobar paradisos terrenals.
Un altre dia continuem passejant per la ciutat i arribem al Mont Urgull. Un altre espai espectacular de la ciutat. Bosc i arbres ens duen a dalt de la muntanya, i un cop a dalt es pot observar la ciutat. Meravellosa. Només puc respirar tranquil·litat en aquesta ciutat. M'encanta la sensació constant de benestar que tinc.
Seguim passejant i anem baixant. Decidim anar a la illa que veiem des de tot arreu. Agafem la barqueta i descobrim una mini cala on es pot banyar, descobrim un bonic bosc per on passejar i fer un pícnic.
La nostra estada a la ciutat continua i tornem a molts llocs que ja hem visitat, anem a un vell parc d'atraccions que hi ha a Mont Igeldo, anem a la residència d'estiu reial que hi ha a la ciutat, anem a dinar a un restaurant de Martin Berasategui que hi ha al Kursaal. Caminem, caminem i caminem.
L'últim dia arriba i tornem a pujar al tren que ens durà de nou a la nostra gran ciutat. Ens tombem als nostres llits i començo a somniar en que m'agradaria viure moltes coses a la ciutat donostiarra. Ha sigut un viatge en que m'he sentit molt i molt feliç. La companyia ha fet molt i per això l'espai m'ha semblat meravellós. Sense ell al meu costat no hagués estat tan especial aquest viatge, i tots els que seguiran en aquesta ciutat basca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada