Concert de Vega

Per fi. Després de varies decepcions pel que fa als últims concerts que ha realitzat la cantant Vega a Barcelona, un perquè no vaig poder assistir perquè em vaig quedar sense número en un acústic de l'FNAC i l'altre perquè només era exclusiu dels socis TR3SC, ahir vaig poder gaudir d'un bon concert a la Sala Sidecar de Barcelona.

De tota manera, he de dir que alguns aspectes van deixar una mica de desitjar, per exemple la sala en sí. Era petita i amb mala visibilitat. Nosaltres estàvem relativament a prop de l'escenari i gairebé no vam poder veure a la cantant. L'escenari era baix i petit, això va fer que fos un concert estàtic, amb poc moviment per part de la cantant i els seus músics. L'altre aspecte negatiu va ser l'horari. El concert començava a les 21:30h del dijous. Nosaltres vam arribar gairebé una hora abans i ja hi havia gent fent cua i vam decidir quedar-nos (érem dels primers). Com he dit abans, sort que ho vam fer, perquè si no no hauríem pogut veure de prop l'escenari. Però resulta que van donar accés a la sala a les deu de la nit (mitja hora de retràs) i el concert va començar sobre i deu... Gairebé tres quarts d'hores des de l'hora que es suposava que començava.

Durant el concert

Tret d'això, Vega va realitzar un bon concert, amb bones cançons del seu repertori, tot i que es va deixar alguna, per a mi fonamental, del seu nou cd, com per exemple "Para Bailar". Va començar el concert amb la millor del cd, per a mi, "El más feliz (Finis Terrae)" i va donar una bona dosi d'energia. També va cantar el seu primer single del seu primer cd, "Grita", on tota la sala va acompanyar-la. Va fer algun comentari divertit i graciós respecte al partit que es juga aquest dissabte a la ciutat de Barcelona (Barça-Madrid), ja que ella és merengue i sempre té "por" quan ve a Barcelona i fa algun comentari al respecte dels dos equips: hi ha una cançó on ella directament diu "Quiero alguien que entienda que yo paso del futbol si no juega el Madrid" ("Princesa de Cuento", del cd Metamorfosis). Però aquest cop no la va cantar, si no que va ser el comentari inicial per donar entrada a la cançó "48h", les que teníem de treva i amistat abans de que comencés el clàssic. També va complaure els desitjos d'alguns assistents de la sala que li van demanar que cantés una cançó fora de repertori, una versió de "Como yo te amo". La sala va embogir al sonar dos dels seus èxits de l'anterior disc, "Lolita" i "Mejor mañana" i va vibrar amb la fantàstica "Réquiem" i una emotiva "A tientas".

Després, a l'acabar el concert, com sempre, va dedicar una estona als seus seguidors per signar cds, parlar una estona i fer-se fotografies.
En definitiva, encara que ens va fer esperar, i jo, sincerament, a aquelles hores quasi no sóc persona, el concert ens va fer revifar i animar. Bona música, bones cançons i ella amb el seu bon humor com sempre.