LITERATURE

"Literature is a power to be possessed, not a body of objects to be studied" (Anonymous)

dijous, 22 d’abril del 2010

Més fotos de llibres

Aquí us deixo veure els dos llibres que m'he encarregat d'anar muntant: el de castellà de tercer de primària (Las Caperucitas de colores) i el de quart de primària (amb redaccions de català i castellà). També hi ha redaccions de castellà en el llibre de tercer, però aquest ja s'ha encarregat de muntar-ho la tutora del curs...

A mi m'agrada molt com han quedat... i a vosaltres?

dimecres, 21 d’abril del 2010

Ultimant detalls de Sant Jordi

Bona nit!!
Aquesta setmana és una mica estressant degut a la festa d'aquest divendres, Sant Jordi. Estem una mica enfeinats amb el llibre que han de regalar als pares, les roses, els punts de llibre, etc.


Com cada any, a quart de primària, els nens han anat escrivint redaccions des de principi de curs i les hem passat a net al llarg d'aquests mesos. Ara, després de tanta feina, hem pogut montar el llibre que divendres donaran als pares amb moltíssima il·lusió. Tot i així, ens falta acabar les tapes del llibre, però podeu mirar què tal ens està quedant:



A tercer de primària, per castellà, els nens han escrit un llibre de contes de diferents caputxetes de colors. També un llibre molt original.

En fi, una gran feinada!!

Demà encara ens falta acabar de fer les roses que regalaran a les mares! :)




dimarts, 20 d’abril del 2010

Un poema: La sardana (Joan Maragall)

LA SARDANA

I
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que, amb pausa i amb mida, va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la;
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se'n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa's en un punt i es detura com ella...
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.

IV
No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant
és la dansa sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda, suaument es deslliga;
desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant,
cada mà, tot deixant a l'amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella!
Tota ma pàtria cabrà en eixa anella
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.


(Joan Maragall)

diumenge, 11 d’abril del 2010

Un llibre: Muerte de la luz, George R.R. Martin

Bona nit! Després d'un any llarg a la tauleta de nit, per fi he acabat aquesta novel·la d'en George R.R. Martin. He de dir que tot i el temps que l'he tingut apartada no és perquè la novel·la no mereixi el temps per llegir-la ni molt menys, tan sols ha sigut un temps en que he prioritzat altres tipus de lectura. Dit això, he de dir que aquesta novel·la té un estil narratiu molt bo que aconsegueix endinsar el lector al món que ens vol presentar en George R.R. Martin.
Ens parla de relacions personals, de les responsabilitats cap a una cultura, el contrast de cultures, i dins d'això podriem parlar també de racisme o xenofòbia.
El protagonista, Dirk, viatja a Worlon per a retrobar-se amb un amor del passat, Gwen Delvano. Ell rep la joia susurrant, en la que es van prometre quan es van separar que qui si algun dia la rebien era perquè volien començar la història que van deixar. Quan es troba amb la Gwen, en Dirk se n'adona que ella ha cambiat molt i que està lligada a unes persones i a cultura totalment diferent. Ella té un deures cap aquella cultura i no li és fàcil tornar amb en Dirk.
Ell no entèn el perquè l'ha cridat, però junts comencen un viatge, una història, a través de la seva relació i de les seves responsabilitats personals. En aquest viatge també hi troben a en Jaan Vikary i a en Garse Janacek.
Com he dit, una història molt bona i la narració molt aconseguida.
Ara tinc pendent llegir-me altres novel·les d'en George R.R. Martin: la saga de Canción de hielo y fuego.
Bona lectura!

diumenge, 4 d’abril del 2010

De viatge


És una nit fosca però ens il·lumina la llum de la lluna. Anem escoltant la música al cotxe mentre anem seguint el nostre camí marcat, amb un destí. Alguns dormen, altres escolten música i canten, i jo, intento seguir el millor que puc aquest camí. La carretera per nosaltres sols. Només quatre aventurers com nosaltres s'atreveixen a fer un viatge llarg de nit.

dijous, 18 de març del 2010

Un gran pas endavant

Vaig aterrar en un grup de 4t de primària l'any passat. Havia de fer català i manuals a aquells nens que miraven sorpresos a la seva nova mestra. Què estarien pensant de mi? Els vaig observar durant una horeta i ja havia de saber com afrontar-me a aquells nens i nenes sense que em prenguessin el pèl.

El dilluns següent va començar la meva aventura amb aquelles criatures, la qual va durar tot el curs passat. Va passar de tot durant aquells mesos. Nens que se'm rebotaven, nens que m'ajudaven, nens que em respectaven, nens que simplement estaven allà. He de reconèixer que va ser un any molt dur. Un any on m'havia d'afrontar a les meves pors i limitacions. Havia de fer una gran passa endavant. Aquells nens em van ensenyar molt i me'ls vaig arribar a estimar molt. A tots i cadascun d'ells, encara que alguns em posessin a prova dia sí, dia també.


Aquest any he tornat a la meva classe de 4t amb nous nens, diferents caràcters, diferents formes de fer. No són ni millors ni pitjors, simplement diferents. Aquests sí que m'estan ensenyant molt degut a les seves grans dificultats a afrontar-se a qualsevol feina i situació. Em sento més implicada en el creixement d'aquestes criatures que no pas a les de l'any passat. I me'ls estimo també. Però ningú ha dit que sigui fàcil encara... Això sí, estic més animada a fer coses, més pendent d'ells i del seu aprenentatge.
Només espero que mica en mica ells també se n'adonin de tota la feina que faig, i fem els mestres, per ells i aleshores s'impliquin també. Sense la seva implicació no anem enlloc.

diumenge, 14 de març del 2010

Dos llibres: El secret de la Lena i Un dia complicat, Michael Ende.

El secret de la Lena










Aquesta és una novel·la de Michael Ende, dirigida cap al públic infantil, que tracta d'una nena, la Lena, que està farta que els seus pares no la tinguin en compte per a res. Un dia decideix anar a veure una fada i aquesta li dóna la poció per a que els seus pares la facin cas. En un principi, la Lena s'ho passa la mar de bé, veien com els seus pares pateixen els efectes d'aquesta poció. Però hi ha moments en que se n'adona que s'ha passat i que ha de posar remei. Torna a veure a la fada i aquesta li dóna el remei contra la poció primera que li va donar. Ni a la Lena ni els seus pares estan contents amb la solució que els ha donat la fada i decideixen parlar els seus problemes.




Un dia complicat


En Hermann és un nen que està fart de fer tot el que li diuen els pares i l'escola. Un dia surt de casa i viu tota una sèrie d'aventures. El seu cap va cap a molts llocs i es converteix en molts tipus de personatges. En un moment, però, se n'adona que l'han ensarronat i que no pot estar-s'hi sempre en un altre món. Ha d'obrir bé els ulls i fixar-se en les coses que fa i diu. Arriba a casa després d'aquest dia tan difícil i els seus pares el reben molt millor del que ell s'esperava. Se sent estimat.





Opinió:

He de dir i reconèixer que són les primeres novel·les que llegeixo d'aquest autor tan important. I per ser de literatura infantil crec que són una bona lectura per als nens per a que se n'adonin que no sempre ells poden fer el que vulguin però que els pares també han de donar el seu braç a tórcer de tant en tant; també és important que deixin volar la seva imaginació, però sabent que han de complir amb una sèrie de responsabilitats. Lectures entretingudes i adequades per a nens a partir de 9 anys.