I sembla fàcil...

Aquest matí he assistit a unes conferències de la MacMillan, editorial que utilitzem força a l'escola que treballo. Doncs bé, he presenciat tres xerrades de tres professionals que hi treballen a l'editorial, i que tenen una llarga experiència en el món de l'ensenyança de l'anglès amb infants i nens de primària. Totes tres conferenciants m'han semblat fantàstiques, molt preparades i amb una energia impressionant.

I veient-les jo anava pensant: "I sembla fàcil quan et proposen activitats i jocs per fer a l'aula"... i a l'hora de la veritat no és tan fàcil. Al menys, per a mi. Mantenir l'atenció de tota la classe, ser capaç de parar correctament un conflicte... i en aquell moment m'he sentit petitona, amb sensació que encara queda molt per aprendre. I la meva següent pregunta ha estat: "I aconseguiré treballar sempre amb petits? Què passarà si al juny no em renoven?"... Preguntes que em faig sovint. I em pregunto si seré capaç de deixar el món dels infants per entrar al món dels adolescents, que seria el que em pertocaria. La resposta és que no ho sé.

A vegades crec que sí. Que si treballo en una altra escola coneixeria a més gent, altres metodologies, altres mestres, i podria fer activitats per les que m'han "preparat" (suposadament). Però hi ha altres cops que penso que no. Que els nens i nenes m'han aportat molt, que una rialla seva és capaç de fer-te oblidar dels petits problemes del dia a dia, quan un nen aprèn el que li ensenyes i ho fa amb il·lusió, t'omple del tot...

Preguntes i més preguntes... que algun dia hauran de tenir resposta...