Un llibre: Aprender a vivir, José Antonio Marina

Aquest llibre me l'han regalat per l'amic invisible a l'escola. L'he començat a llegir i està força bé, molt interessant. I més ara que m'he endinsat en el món de l'educació, on s'ha d'anar creant tot un món de valors i recursos per als nens, per a que puguin créixer i desenvolupar la seva personalitat i la seva intel·ligència.

La veritat és que m'està agradant molt l'experiència com a professora d'infantil/primària, i estic aprenent un munt de coses. Tot i que encara em falta moltíssim per aprendre! Però això no treu la il·lusió que tinc quan veig que van aprenent i que jo puc ajudar-los en aquest procés. Estic molt i molt contenta d'haver elegit aquest camí, d'haver aprofitat aquesta oportunitat i espero que poc a poc vagi millorant en la meva tasca i poder donar el millor de mi a aquests nens que creixen i que han d'aprendre a viure!

Un llibre: El asesinato de la profesora de lengua, Jordi Sierra i Fabra

Avui us porto un llibre de literatura juvenil, El asesinato de la profesora de lengua, de Jordi Sierra i Fabra. La veritat és que el titol d'aquesta novela em va cridar molt l'atenció sent jo ara mateix professora de llengua, i no em vaig poder resistir comprar-lo.

Aquest és l'argument (en castellà):

"La profesora de lengua, Soledad, está harta de que sus alumnos no se esfuercen en clase. Su desesperación ha llegado a tal límite, que les comunica una seria noticia: antes de acabar el día asesinará a uno de ellos, si no consiguen detenerla antes. A los alumnos les va la vida en ello, así que no perderán un solo segundo. La búsqueda ha comenzado..."

Us imagineu que això passés de veritat? Que un dia un professor arribés a tal punt de desesperació com per voler assassinar a un alumne? Encara que l'argument sigui així de fort la història amaga el rerefons que la professora el que vol és que els seus alumnes estimin la literatura i tinguin respecte cap a la llengua, perquè llegint serà l'única manera de sortir de la ignorància.

Estic a la meitat del llibre i només puc dir que la història enganxa molt, i crec que és una bona lectura per a un adolescent. També crec que està escrit d'una manera en que un adult s'hi pot enganxar a la lectura, sent aquesta lleugera, ràpida de llegir i mantenint la intriga de com acabarà la història... Acabarà, finalment, la professora assassinant a un dels seus alumnes? O aconseguiran aturar-la?

Crònica de les colònies

Hola! El divendres vaig tornar de les meves primeres colònies. Anava molt nerviosa per saber com reaccionarien els nens amb mi, però he tornat bastant contenta. No em puc queixar, la veritat. El dimecres 8 em vaig aixecar molt d'hora per arribar a Premià de Mar més aviat de l'habitual, i quan vaig arribar estava plovent a bots i barrals. Se'm va caure el món a sobre. No parava de pensar en com soportaria estar tres dies amb 50 nens tancats en un alberg sense poder sortir ni fer res d'especial.

A les 9h vam agafar l'autocar i vam començar el rumb cap a Manresa. Anavem dos grups, 4rt i 5è de primària, i quatre professors. Vam arribar en una hora i vaig veure que el dia estava gris però aguantava. Així que molt bé perquè podriem fer les activitats del dia, de moment :)

Vam anar a l'alberg, on ens van presentar als monitors, i els nens van començar la primera activitat: fer un itinerari per Manresa en grups, sols, sense monitors ni professors. De totes maneres nosaltres estavem en uns punts de la ciutat on ells ens havien de deixar una targeta comforme havien passat per allà. S'ho van passar molt bé. A la tarda vam anar a buscar fòssils per la muntanya. Aquí també ens ho vam passar bé. I m'incloc perquè la veritat que tot el que explicaven era molt interessant jeje.

A les 18h els nens passaven ja al nostre càrrec i vam començar a muntar habitacions. Jo vaig dormir en una habitació doble amb una nena perquè l'havia d'anar aixecant per la nit... Ens vam dividir les habitacions per anar fent les rondes nocturnes i fer-nos responsables d'aquells nens. Jo m'encarregava de 16 nenes, però es van comportar força, tot i que hi havia un grupet que no callava ni sota l'aigua. Però el cansament va poder amb tothom, i a la nit van dormir-se de seguida. Jo aquella nit vaig dormir poc entre que vam anar a dormir tard i l'haver-me d'aixecar per la nit per vigilar i portar nenes al lavabo...

El segon dia també va estar molt bé: al matí vam anar a la sèquia de Manresa, i allà els nens van fer "experiments" per comprovar la salinitat i netedat de l'aigua de la sèquia. Aquest matí feia molt de fred!! Estavem a menys de 10º!! Jo estava congelada.

A la tarda vam anar a la Casa de la Culla, la casa de colònies, on els nens van fer la classificació dels fòssils que van recollir el dia anterior.

El tercer dia al matí vam anar a la potabilitzadora de Manresa, on van (i vaig) aprendre com arriba a ser potable l'aigua. Després de dinar vam agafar rumb cap a Premià de Mar, on vam arribar a les 16:15h.

Han passat molt ràpids els dies, i s'ho han passat molt bé. En els moments d'esbarjo jo m'estava amb els nens i nenes jugant a estones, com saltar la corda... Es petaven de riure amb la meva patositat!! També vaig poder conèixer més a les nenes i nens, i ells també em van conèixer fora el contexte de la classe, i es veien prou contents i alegres :)

Amb els profes que anava també vam xerrar força, però no hem tingut gaire feina perquè els nens s'han portat molt i molt bé. No han donat gaires problemes.

Nova feina

Hola!
Com alguns ja sabeu, treballo en un col·legi a Premià de Mar com a professora de primària, encara que també dono classes als nens de P3, P4 i P5. Faig classes d'anglès als d'infantil i als de 1r de primària, i català i plàstica als de 4rt de primària.
Ara m'he d'habituar a aquest nou ritme de treball, de tractar amb nens tant petits i organitzar-me per a que tot surti bé. La sort que he tingut és que els companys de feina són molt macos perquè m'han acollit molt bé, donant-me consells i ajudant-me tot el que poden.
Com resum d'aquesta primera setmana de feina diré que he acabat molt cansada, amb mal de coll, però en general bastant satisfeta. No crec que surti corrents i no tornar mai més jeje. I més dient-me fa dos dies que d'aquí dos setmanes marxo de colònies amb els nens de 4rt i 5è! Però serà una bona manera de conèixe'ls a tots i que ells em coneixin més a mi, i més en un altre context que no sigui l'escola. La crònica de les colònies la faré quan pertoqui jeje
Bé, ja continuaré explicant coses del col·legi i que tal em va tot per allà ;)
Bona nit!

Preocupacions...

“-Imagina’t que ets una ampolla de llet- va dir el grill-. Ara imagina’t que aquesta ampolla està plena d’amor. Si l’ampolla està plena d’amor, no hi ha lloc per a la por. Tan bon punt et preocupes o dubtes de tu mateixa, l’amor minva i hi ha més espai a l’ampolla perquè entri la por.
(…)
-El més important per aprendre a estimar-se és ser amable amb un mateix. No et jutgis a tu mateixa.”


FISHER, R. & KELLY, B. “La gosseta preocupada i el grill assenyat”. L’òliba que no sabia udolar. Laertes. 1999.



Deixo aquest fragment d’aquest llibre, què és un recull de quatre faules modernes, perquè em vaig identificar amb la gosseta tan poruga i preocupada, que es pensava que tot sortiria malament i es jutjava (negativament) a si mateixa... Jo molts cops ho faig, massa i tot, perquè la lliçó me la sé de pe a pa, que m’he d’estimar i confiar en mi mateixa i en les meves possibilitats... però sempre em ve el dubte de si tot ho faré malament, que ningú em valorarà, i si ho fan, serà negativament... En fi, deixo aquest fragment també perquè ara més que mai he de confiar en mi mateixa i creure'm que tot sortirà bé.

Un llibre: My Place, Sally Morgan

Avui us parlaré del llibre que més m'ha agradat de tots els que m'he llegit durant aquests anys a Filologia Anglesa: My Place de Sally Morgan. Aquest és una autobiografia de l'autora, i ella ens narra com va descobrir el seu passat aborígen australiana i quins són els seus sentiments d'identitat cap a la terra i cap a la seva gent.

És un llibre captivador, en el que vius amb ella com es reconeix diferent per no ser blanca com els altres nens, com ella s'accepta però altres no accepten la seva condició d'aborigen, com per exemple la seva germana. També ens narra totes les vivències amb la seva familia, i es que per a la cultura aborígen els vincles entre la terra i la familia és el més important.

És una història que ens porta alegries, tristeses, i sobretot ens mostra amor cap a una cultura i el voler trobar la pròpia identitat.

Us deixo la dedicatòria cap a la seva familia:

"How deprived we would have been

if we had been willing
to let the things stay as they were.
We would have survived,
but not as a whole people.
We would never have known
our place."

Aquest llibre ha guanyat tres premis: el 1987 es va endur el Human Rights Literature and Other Writing Award, el 1988 Western Australia Week com a obra literària de no-ficció, i el 1990 va guanyar el Order of Australia.

Sens dubte recomano la seva lectura!

Una sèrie: "Anatomía de Grey"

Avui us parlaré d'aquesta sèrie que emet (o emetia) el canal Cuatro, la qual em vaig enganxar a la segona temporada. Ara estic veient la primera temporada ja que em van regalar el DVD per Reis, i encara no l'havia vist. És una sèrie de metges-cirurgians que enganxa per les seves relacions personals i sobretot amoroses, en especial la que formen Meredith Grey (Ellen Pompeo) i Derek Shepherd (Patrick Dempsey).

A Antena 3 estan fent un spin-off, és a dir, una altra sèrie nascuda a partir d'una altra com a extensió, en aquest cas d'"Anatomía de Grey", que es titula "Private Practice" (traduïda com a "Sin cita previa"), però no la trobo tant bona... Així que us recomano que la veieu, i sobretot disfruteu i patiu amb la relació entre Meredith i Derek! Us deixo algunes fotos: