“-Imagina’t que ets una ampolla de llet- va dir el grill-. Ara imagina’t que aquesta ampolla està plena d’amor. Si l’ampolla està plena d’amor, no hi ha lloc per a la por. Tan bon punt et preocupes o dubtes de tu mateixa, l’amor minva i hi ha més espai a l’ampolla perquè entri la por.
(…)
-El més important per aprendre a estimar-se és ser amable amb un mateix. No et jutgis a tu mateixa.”
FISHER, R. & KELLY, B. “La gosseta preocupada i el grill assenyat”. L’òliba que no sabia udolar. Laertes. 1999.
Deixo aquest fragment d’aquest llibre, què és un recull de quatre faules modernes, perquè em vaig identificar amb la gosseta tan poruga i preocupada, que es pensava que tot sortiria malament i es jutjava (negativament) a si mateixa... Jo molts cops ho faig, massa i tot, perquè la lliçó me la sé de pe a pa, que m’he d’estimar i confiar en mi mateixa i en les meves possibilitats... però sempre em ve el dubte de si tot ho faré malament, que ningú em valorarà, i si ho fan, serà negativament... En fi, deixo aquest fragment també perquè ara més que mai he de confiar en mi mateixa i creure'm que tot sortirà bé.
dimarts, 16 de setembre del 2008
Preocupacions...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
cuanto más hondo cave la tristeza en tu corazón...más capacidad tendras para llenarte de alegria...mal dia el de hoy...espero que a tí te haya ido mejor...bona nit...(yoli)
Ei! Avui sembla que no ha sigut gaire bon dia per a molta gent (al menys del meu voltant) :(
Jo avui no em puc queixar, la veritat... Ha anat bé, però no ha acabat rodó del tot.
Petons i ànims!!
Aquestes fàbules estan molt bé :)
Ja explicaràs les novetats!! jejejej
petons!
hla...si l´altra dia era dolent...el de avui pitjor.La mort d´un esser estimat ens ha deixat un buit dificil de omplir...només tenia 32 anys...la vida es injusta....m´alegro de que a tu et vagi be amb la feina...perdona les meves faltes de ortografia,no escric gaire sobint en catalá.petons...
Yoli, ho sento molt per la mort del teu ésser estimat :(
hello!!moltes felicitats en el dia del teu sant!!espero et vagi tot molt be amb el nens de l´escola i et fagin cas...jajaja...ptns.
Moltes gràcies!!
A veure si algún dia d'aquests em centro i escric alguna cosa relacionada amb el cole o les classes... de moment va bé, però m'he d'habituar als petits i agafar el seu ritme de feina i tot... però bé, quan venen a abraçar-me i criden el meu nom quan em veuen i tot se'm cau la baba amb ells jejeje
Petons!
Publica un comentari a l'entrada