Més fotos de llibres

Aquí us deixo veure els dos llibres que m'he encarregat d'anar muntant: el de castellà de tercer de primària (Las Caperucitas de colores) i el de quart de primària (amb redaccions de català i castellà). També hi ha redaccions de castellà en el llibre de tercer, però aquest ja s'ha encarregat de muntar-ho la tutora del curs...

A mi m'agrada molt com han quedat... i a vosaltres?

Ultimant detalls de Sant Jordi

Bona nit!!
Aquesta setmana és una mica estressant degut a la festa d'aquest divendres, Sant Jordi. Estem una mica enfeinats amb el llibre que han de regalar als pares, les roses, els punts de llibre, etc.

Com cada any, a quart de primària, els nens han anat escrivint redaccions des de principi de curs i les hem passat a net al llarg d'aquests mesos. Ara, després de tanta feina, hem pogut montar el llibre que divendres donaran als pares amb moltíssima il·lusió. Tot i així, ens falta acabar les tapes del llibre, però podeu mirar què tal ens està quedant:

A tercer de primària, per castellà, els nens han escrit un llibre de contes de diferents caputxetes de colors. També un llibre molt original.

En fi, una gran feinada!!

Demà encara ens falta acabar de fer les roses que regalaran a les mares! :)

Un poema: La sardana (Joan Maragall)

LA SARDANA

I

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que, amb pausa i amb mida, va lenta oscil·lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la;

ja volta altra volta a la dreta dubtant,

i se'n torna i retorna intranquil·la,

com mal orientada l'agulla d'imant.

Fixa's en un punt i es detura com ella...

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant:

la sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

IV

No és la dansa lasciva, la innoble,

els uns parells d'altres desaparellant

és la dansa sencera d'un poble

que estima i avança donant-se les mans.

La garlanda, suaument es deslliga;

desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant,

cada mà, tot deixant a l'amiga,

li sembla prometre que ja hi tornaran.

Ja hi tornaran de parella en parella!

Tota ma pàtria cabrà en eixa anella

i els pobles diran:

la sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

(Joan Maragall)

Un llibre: Muerte de la luz, George R.R. Martin

Bona nit! Després d'un any llarg a la tauleta de nit, per fi he acabat aquesta novel·la d'en George R.R. Martin. He de dir que tot i el temps que l'he tingut apartada no és perquè la novel·la no mereixi el temps per llegir-la ni molt menys, tan sols ha sigut un temps en que he prioritzat altres tipus de lectura. Dit això, he de dir que aquesta novel·la té un estil narratiu molt bo que aconsegueix endinsar el lector al món que ens vol presentar en George R.R. Martin.

Ens parla de relacions personals, de les responsabilitats cap a una cultura, el contrast de cultures, i dins d'això podriem parlar també de racisme o xenofòbia.

El protagonista, Dirk, viatja a Worlon per a retrobar-se amb un amor del passat, Gwen Delvano. Ell rep la joia susurrant, en la que es van prometre quan es van separar que qui si algun dia la rebien era perquè volien començar la història que van deixar. Quan es troba amb la Gwen, en Dirk se n'adona que ella ha cambiat molt i que està lligada a unes persones i a cultura totalment diferent. Ella té un deures cap aquella cultura i no li és fàcil tornar amb en Dirk.

Ell no entèn el perquè l'ha cridat, però junts comencen un viatge, una història, a través de la seva relació i de les seves responsabilitats personals. En aquest viatge també hi troben a en Jaan Vikary i a en Garse Janacek.

Com he dit, una història molt bona i la narració molt aconseguida.
Ara tinc pendent llegir-me altres novel·les d'en George R.R. Martin: la saga de Canción de hielo y fuego.

Bona lectura!

De viatge

És una nit fosca però ens il·lumina la llum de la lluna. Anem escoltant la música al cotxe mentre anem seguint el nostre camí marcat, amb un destí. Alguns dormen, altres escolten música i canten, i jo, intento seguir el millor que puc aquest camí. La carretera per nosaltres sols. Només quatre aventurers com nosaltres s'atreveixen a fer un viatge llarg de nit.