LITERATURE

"Literature is a power to be possessed, not a body of objects to be studied" (Anonymous)

dissabte, 21 d’abril del 2012

Una cançó: Réquiem, Vega


Us deixo amb el nou videoclip de Vega, "Réquiem" i les paraules que va dedicar al seu cd La Cuenta Atrás:

"Réquiem" es un canto a la vida, por irónico que pueda parecer. Es un réquiem al dolor. Durante 2009 vi como mi carrera profesional crecía al mismo ritme que cavaba una fosa profunda para mi vida personal. Es difícil decirle a la gente que existe un mejor mañana cuando uno mismo empieza a dudarlo. Tardé en reponerme, pero el día que escribí "Réquiem" lo hice dirigiéndome a una 2ª persona, para ser fiel a cada momento en que me repetí este credo sin descanso. Esta canción está dedicada a mis seguidores, porque soy como muchos de ellos. Jamás me cansaré de escuchar sus historias, sus alegrías y también su dolor. Unos sentimientos que repetidamente canalizan a través de mis canciones. Nosotros, los que hemos sufrido, los que sabemos que el dolor no se va en dos días, seguiremos en pie volviendo al origen, a la esencia. Seremos agua, tierra, fuego y aire. Seremos el fénix que resurgió de sus cenizas, con las cicatrices propias del que lo dio todo en vida, agradecidos y en paz, empezando de nuevo... sonriendo a un nuevo día... a un mejor mañana".

Réquiem

Hoy ya no eres capaz de llorar ni sentir.
Hoy te dejas llevar, no puedes fingir.

Olvidarás tu nombre y tu voz.
Olvidarás cuál es tu temor.
Olvidarás para concluir, que la vida es 
algo más que un recuerdo para tí.

Verás el cielo al revés, estrellas caer.
Creerás que llega tu fin, no debes ceder.

Olvidarás tu nombre y tu voz.
Olvidarás cuál es tu temor.
Olvidarás para concluir que la vida es 
algo más que un recuerdo para tí.

Serás agua.
Serás tierra.
Serás fuego.
Serás aire.
Serás ingrávido e inmortal.
Etéreo y sustancial.
Rotúndamente tú.

Serás alguien, alguien, alguien, alguien en paz.

Serás agua.
Serás tierra.
Serás fuego.
Serás aire.
Serás ingrávido e inmortal.
Etéreo y sustancial.
Rotúndamente tú. 

Serás alguien, alguien, alguien, alguien en paz.

divendres, 20 d’abril del 2012

Concert de Vega

Per fi. Després de varies decepcions pel que fa als últims concerts que ha realitzat la cantant Vega a Barcelona, un perquè no vaig poder assistir perquè em vaig quedar sense número en un acústic de l'FNAC i l'altre perquè només era exclusiu dels socis TR3SC, ahir vaig poder gaudir d'un bon concert a la Sala Sidecar de Barcelona.
De tota manera, he de dir que alguns aspectes van deixar una mica de desitjar, per exemple la sala en sí. Era petita i amb mala visibilitat. Nosaltres estàvem relativament a prop de l'escenari i gairebé no vam poder veure a la cantant. L'escenari era baix i petit, això va fer que fos un concert estàtic, amb poc moviment per part de la cantant i els seus músics. L'altre aspecte negatiu va ser l'horari. El concert començava a les 21:30h del dijous. Nosaltres vam arribar gairebé una hora abans i ja hi havia gent fent cua i vam decidir quedar-nos (érem dels primers). Com he dit abans, sort que ho vam fer, perquè si no no hauríem pogut veure de prop l'escenari. Però resulta que van donar accés a la sala a les deu de la nit (mitja hora de retràs) i el concert va començar sobre i deu... Gairebé tres quarts d'hores des de l'hora que es suposava que començava.
Durant el concert
Tret d'això, Vega va realitzar un bon concert, amb bones cançons del seu repertori, tot i que es va deixar alguna, per a mi fonamental, del seu nou cd, com per exemple "Para Bailar". Va començar el concert amb la millor del cd, per a mi, "El más feliz (Finis Terrae)" i va donar una bona dosi d'energia. També va cantar el seu primer single del seu primer cd, "Grita", on tota la sala va acompanyar-la. Va fer algun comentari divertit i graciós respecte al partit que es juga aquest dissabte a la ciutat de Barcelona (Barça-Madrid), ja que ella és merengue i sempre té "por" quan ve a Barcelona i fa algun comentari al respecte dels dos equips: hi ha una cançó on ella directament diu "Quiero alguien que entienda que yo paso del futbol si no juega el Madrid" ("Princesa de Cuento", del cd Metamorfosis). Però aquest cop no la va cantar, si no que va ser el comentari inicial per donar entrada a la cançó "48h", les que teníem de treva i amistat abans de que comencés el clàssic. També va complaure els desitjos d'alguns assistents de la sala que li van demanar que cantés una cançó fora de repertori, una versió de "Como yo te amo". La sala va embogir al sonar dos dels seus èxits de l'anterior disc, "Lolita" i "Mejor mañana" i va vibrar amb la fantàstica "Réquiem" i una emotiva "A tientas".
Després, a l'acabar el concert, com sempre, va dedicar una estona als seus seguidors per signar cds, parlar una estona i fer-se fotografies.
En definitiva, encara que ens va fer esperar, i jo, sincerament, a aquelles hores quasi no sóc persona, el concert ens va fer revifar i animar. Bona música, bones cançons i ella amb el seu bon humor com sempre.