Festa final de primer trimestre

Un cop més, el final de trimestre s'apropa. Aquest cop, per a mi, el trimestre ha estat curt, però això no treu que hagi esta intens. Com cada any, el primer trimestre el dediquem a un tema, aquest cop era sobre pintors del segle XX. Cada classe s'ha ambientat amb l'essència d'un pintor en concret, i la nostra classe, quart de primària, ho ha fet d'en Miró.

Els nens han treballat de valent per realitzar bonics manuals i dibuixos que el dissabte van poder gaudir els seus pares. La nostra classe estava decorada amb informació sobre la vida del pintor, també hi havia un collage pictòric que van fer els nens amb la meva substituta, hi havia quadres que vam realitzar en grups, dibuixos sobre el seu entorn (en referència al quadre "Paisatge català"), dibuixos que els inspirés Miró... A les taules hi havia les postals que entregarem als pares, amb la representació de l'escultura "La dona i l'ocell", feta amb cartolina, i la nostra pròpia escultura de "Personatge", feta amb fang.

La veritat és que la classe va quedar força bé i els pares semblava que els hi agradava allò que veien de la feina dels seus fills. La satisfacció era tant pels alumnes, que tant han treballat per poder omplir la classe amb les seves petites obres d'art, com pels mestres, que hem de buscar estones per poder decorar la classe amb les seves feines. 

Ara només falta acabar aquesta setmana i agafar energia per un nou i apassionant segon trimestre, que ja us explicaré les novetats que hi haurà. 

Detall de la classe: Collage Pictòric

Un llibre: La casa de les pors, Ricardo Álcantara

Avui us parlaré de nou d'un llibre de literatura infantil-juvenil. Està adreçada a nens a partir de vuit anys, i efectivament, jo també la recomanaria a nens a partir d'aquesta edat.

La novel·la és La casa de les pors, de Ricardo Álcantara (Ed. Baula, col·lecció Ala Delta). Com bé podeu imaginar, la història té lloc en una casa de la por, en una atracció d'un parc d'atraccions. El protagonista d'aquesta història és en Jan, un nen molt bo que no dóna maldecaps als seus pares, però té un gran problema: té molta por. La seva por més gran és pujar al tren fantasma del parc d'atraccions, ja que s'ha d'enfrontar al monstre que més l'aterra. Un dia, però, decideix donar el pas i hi va per acabar amb les seves pors. 

Però, com la superarà? Us animo a que llegiu aquesta novel·la i que acompanyeu al Jan a la seva aventura en el tren fantasma, en el seu camí per trencar amb les seves pors.

Moltes vegades hi penso en el tema de les pors. Jo sóc una noia molt poruga, sempre ho he sigut, però tinc molts tipus de pors. Però totes aquestes pors tenen un efecte comú, que és el mateix per al Jan: la por paralitza. No deixa avançar, i fins que no es supera no et sents plenament feliç i convençut de que realment sí que es pot amb tot. Tothom és capaç de superar qualsevol entrebanc que posi la vida, només s'ha de ser valent i no deixar-se trepitjar, no deixar que la por s'apoderi de nosaltres i ens faci patir. 

Si treballés el contingut d'aquesta novel·la a l'escola treballaria sobretot el tema de la por, que és el tema estrella del llibre, però també tractaria el de l'amistat, el d'ajudar als demés, el de la superació d'un mateix, el de sentir-se bé amb un mateix. És un treball cap als sentiments, un treball cap a la realització personal mitjançant la canalització d'aquests. Així que no només ens hem de quedar amb la història, bonica per una part, del Jan, sinó que podem aprofundir-la pensant de què tenim por cadascú de nosaltres i com la podríem superar. Però no només dient-ho i ja està, sinó sincerament fent-ho.  

Ja arriba el Nadal!

Us deixo una de les cançons amb les que instaurem el Nadal a casa. Posem el nostre cd que ens van regalar al Pans & Company fa mil anys i ballem les nadales pop que hi ha allà.
Ara només fa falta decorar la casa i començar a preparar les postals de Nadal, i sobretot, encarregar els regals al Pare Noël i als Reis Mags.

Re-edit: Aquest és el post número 100 del meu bloc!! :)