Bona tarda!Avui em venia de gust recordar un dels meus llibres preferits. Aquest és Atonement (Expiació) de Ian McEwan. D'aquesta novel·la s'ha realitzat una versió cinematogràfica. Al meu parer, bastant fidel al llibre, tot i que hi ha alguns detalls diferents.
Què és el que més em va agradar d'aquesta novel·la? Encara que sembli obvi, el que més em va enganxar va ser la història que ens explica. Briony Tallis vol ser perdonada del seu pecat de joventut i per això narra aquesta història que va succeïr a partir d'una calorosa tarda d'estiu. L'error que va cometre va ser el de separar a la seva germana gran del seu enamorat, Robbie.
El personatge de Briony és una mica odiós. Recordo estar llegint el llibre i desitjar-li tot el pitjor per a ella. A l'inici del llibre, quan ella comet l'error, ella és una nena de tretze anys, mimada i consentida. Creu que tot ha d'anar al seu voltant. Com a nena-adolescent, té una visió de la vida una mica distorsionada, i no acaba de veure tota la realitat. Es crea la seva realitat.
Quan se n'adona del gran error que ha comès, i com aquest l'ha separat de la seva germana, intenta arreglar-ho. Com? Narrant la seva història d'amor. Narrant l'amor de Cecília i Robbie. Però, és aquesta història verdadera? O tan sols és un intent d'expiació?
És una novel·la a estones lenta i a estones captivant. A l'inici del llibre, l'autora es recrea molt en aquella tarda d'estiu. Però jo crec que és totalment necessari aquest inici ple de detalls per acabar d'entendre la novel·la i perquè ella, Briony, actua com actua al final del llibre.
