LITERATURE

"Literature is a power to be possessed, not a body of objects to be studied" (Anonymous)

dimarts, 26 d’agost del 2008

S'acaba una etapa... o no.

Hola! Ja comença la recta final pels que estem d'examens de setembre. D'aquí dues setmanes hauré de fer el meu últim (espero) exàmen de la carrera: Fonètica i fonologia anglesa II. La veritat és que el porto bastant preparat, però això no treu que tingui els meus nervis de saber com anirà i de si l'aprobaré i per fi ser llicenciada.

Llicenciada. Sis anys de la meva vida els he passat a les aules de la Universitat central de la UB, passant-m'ho molt bé amb les meves companyes i companys, comentat tot el que succeïa per allà... Trobaré a faltar a moltíssima gent, i moltíssimes estones al pati o al bar. Fins i tot a les classes ens ho arribàvem a passar bé. Aquest últim any és dels que millor m'ho he passat, encara que també ha sigut el que més feina he tingut. De totes maneres, anys passats també van estar molt i molt bé, compartint moments amb tots aquells que aquest any no hi éren, ja sigui perquè han deixat la carrera, l'han acabada, o simplement per horari no hem coincidit. Definitivament, no cambiaria per res del món haver estudiat Filologia anglesa ni haver estudiat amb la gent que ho he fet! Un plaer...


Petons per a tots i totes!


diumenge, 24 d’agost del 2008

A Midsummer Night's Dream, William Shakespeare

Com negar que William Shakespeare és el més gran de la literatura anglesa. Influencia per a molts escriptors, Shakespeare ha deixat en el seu legat 37 obres de teatre i 154 sonnets al seu nom, tot i que hi ha estudiosos que creuen que part de la seva obra ha estat escrita per altres autors, com per exemple Francis Bacon. Però fins que no es provi el contrari no és pot negar la importància de la seva obra.

Avui us parlaré de la comèdia A Midsummer Night's Dream (Somni d'una nit d'estiu), considerada com una de les obres més extraordinàries de l'autor anglès, i per a mi, particularment, la meva preferida. En aquesta obra és barregen elements de la mitologia grega (on, per exemple, Theseus representa a l'heroir grec del mateix nom i al llarg de l'obra es va fent referència a deus i deeses de la mitologia grega); també hi ha elements de històries de fades (com per exemple el personatge Puck); i per últim, elements del teatre que es practicava en temps de Shakespeare (com per exemple el fet que els papers de dones els haguessin d'interpretar homes).
L'argument de l'obra és el següent: Theseus està preparant el seu casori amb Hipòlita, reina de les Amazones, quan Egeus entra en escena queixant-se de que la seva filla Hèrmia no vol complaure els seus desitjos de casar-la amb Demetrius (qui si estima Hèrmia) si no que ben al contrari ella està enamorada del jove Lysander. Egeus demana que es compleixi la llei si ella refusa de seguir les ordres del seu pare, és a dir, la mort o entrar en un convent. Theseus demana a Hèrmia que consideri les ordres del seu pare si no vol acabar d'aquesta manera. Però no fent cas a cap dels dos homes, Hèrmia i Lysander planegen escapar aquella nit als boscos, lluny de la ciutat d'Atenes, i casar-se a casa la tia de Lysander. Apareix en escena Helena, amiga d'Hèrmia i enamorada de Demetrius, a qui els dos enamorats confesen els seus plans. Helena decideix explicar els seus plans a Demetrius, en un intent de recuperar el seu amor, però ell decideix anar al bosc a buscar l'Hèrmia, i Helena el segueix.
Al bosc hi trobem dos grups de personatges diferents: primer de tot el rei dels follets Oberon i la reina de les fades Titania, qui estan renyits per un nen de l'India que ha adoptat Titania; i en segon lloc, un grup de treballadors que preparen una obra de teatre pel dia del casament de Theseus i Hipòlita. Es crea una sèrie d'esdeveniments aquella nit per culpa d'un error del follet Puck, que intenten solucionar durant la nit i finalment acaben arreglant... però no tot ha acabat com ha començat la nit.

Crec que és una obra bastant amena i entranyable. Ha estat portada al cinema pel director Michael Hoffman, amb actors com Christian Bale, Rupert Everett, Calista Flockhart, Kelvin Kline, Michelle Pfeiffer... I també representada a diversos teatres arreu del món. Jo vaig tenir el gust d'anar-la a veure al Globe Theatre (on és representaven les obres de Shakespeare en el seu temps -tot i que l'actual Globe no és el de l'època perquè l'original es va cremar i enderrocar) i que recomano anar-hi perquè el teatre per dins és molt maco i acollidor. Això si, vigileu si agafeu entrades de peu i plou aquell dia, perquè el teatre no està cobert en la part central! Avui us deixo una de les fotos del cartell de la pel·lícula, del llibre i del teatre:








Bona lectura!!

dijous, 21 d’agost del 2008

Un llibre: Oranges Are Not the Only Fruit, Jeanette Winterson.

Hola!
L’altre dia us vaig introduir a l’autora d’aquest llibre, a la Jeanette Winterson, i avui us porto la seva primera novel·la Oranges Are Not the Only Fruit. He estat mirant si hi havia alguna traducció al català d’aquest llibre, però només n’he pogut trobar la traducció en castellà: Fruta Prohibida. Així que no hi ha excusa per no llegir-se’l i comentar ;)

Avui us faré una petita introducció al llibre, que s’ha escrit sobre ell i què n’opina l’autora. Però primer de tot us escriure l’argument del llibre: Oranges Are Not the Only Fruit és un relat en primera persona, la narradora és diu Jeanette, que ens explica com va ser educada en el si d’una família molt religiosa i com, a l’enamorar-se d’una noia, la seva millor amiga, la rebutgen i intenten redreçar-la cap al “camí correcte”. Ella es deixa endur pels sentiments i és capaç de trencar amb tot allò el que l’envolta.

En diferents articles i en diferents entrevistes cap a la autora es parla de que ens trobem davant d’una novel·la autobiogràfica i més tenint en compte que el nom de la narradora és el mateix que el de l’escriptora: Jeanette. Quan li pregunten si ho és, de biogràfica, Winterson ens contesta amb aquestes paraules:

"Yes and no. All writers draw on their experience but experience isn't what makes a good book. As the stand-up comics say, 'It's the way you tell 'em'. Oranges is written in the first person, it's direct and uninhibited, but it isn't autobiography in the real sense".

Winterson ens vols fer entendre que ella ha intentat crear-se a si mateixa com un personatge de ficció, i que per suposat conté elements biogràfics perquè en tota escriptura intenta reflectir una mica de la seva experiència, però ella l’explica de tal manera que és transforma en alguna cosa més que no tan sols un document on explica el que ella ha viscut. No obstant això, fixem-nos amb quines paraules obre la novel·la: “Like most people I lived for a long time with my mother and father” (Oranges, p.3). Amb aquestes paraules Winterson crea un link directe amb el lector, de tal manera que aquest identifica el personatge i alhora queda absorbit amb les seves experiències; i més si tenim en compte la seva biografia, veiem que va ser adoptada per una família summament religiosa i que no acceptava que ella estimés a una dona.

Aquesta novel·la conté moltes referències a altres textos (intertextualitat), però el que és veu més clar és el cas de la Bíblia: els títols dels capítols són dels diferents llibres de la Bíblia, i amb aquests l’autora ens explica les diferents etapes en les que ha anat passant al llarg de la seva vida, o de la Jeanette narradora.

Espero que, si el llegiu, el gaudiu! Bona lectura!





Fonts:

  • LÓPEZ, Gemma. Seductions in Narrative. Subjectivity and Desire in the Works of Angela Carter and Jeanette Winterson. Cambria Press. 2007.
  • WINTERSON, Jeanette. Oranges Are Not the Only Fruit. Vintage. 1985.

dimecres, 20 d’agost del 2008

Crònica de les festes de Gràcia

D'ençà que el meu marit ja no viu a Gràcia ens hem anat desvinculant una mica pel que fa a la participació de guarnits, però tot i així no treu que sempre esperem amb il·lusió aquestes dates. Aquest any poc hem anat pel barri però hem pogut participar en algún event de les festes: el dia 15 a la tarda vam veure una mica del cercavila; ens ho vam passar molt bé amb els gegants i diables, la veritat és que vam riure un munt i vam poder participar de la festa. Després a la nit vam anar a la plaça Rius i Taulet, on actuaven en directe el grup Insomni, guanyadors del premi La Campana de Gràcia, promocionat pels programes Terços Amunt i Batakada Radioactiva de l'emisora Radio Gràcia de la 107.7 FM. Va ser una hora i mitja de rock català molt bó, promocionant el seu primer treball "Des d'ara" que sortirà a la venta aquest septembre.

Vam tornar a la Vila el 17 d'agost per l'entrega de premis als carrers guarnits i balcons, i vam disfrutar d'una estona de tensió i emoció per saber qui s'enduria l'ansiat primer premir. Els mereixedors d'aquest va ser el carrer Joan Blanques de baix, que al saber que eren ells els afortunats van celebrar-ho amb moltíssima alegria per haver aconseguit tal fita que feia tant de temps que no aconseguien. A part que aquest carrer hi viuen coneguts i també participen gent del nostre voltant, així que l'alegria era doble per haver aconseguit aquest primer premi.
I ja per últim vam tornar ahir dia 19 a la tarda per passejar pels carrers, que tot i ser un dia laboral hi havia força ambient. Això si, els decorats ja mostraven el pas d'alguns assistents poc cívics a la festa.

Ara us deixo algunes fotos d'aquests dies i espero poder seguir gaudint d'aquesta festa major que tant m'agrada!!


dimarts, 19 d’agost del 2008

Biografia: Jeanette Winterson

Hola! Avui parlaré sobre aquesta escriptora que he descobert recentment gràcies a l’assignatura “Narrativa anglesa contemporània” a la facultat de Filologia de la UB. En el temari d’aquesta assignatura havíem de llegir La Passió d’aquesta autora i em va resultar una grata experiència com a lectora; però avui només introduiré una mica la biografia de l’escriptora i més endavant us parlaré en profunditat dels llibres.

Jeanette Winterson (1959-)




Jeanette Winterson va néixer a Manchester el 27 d’agost de 1959, i va ser adoptada per una parella de pentecostals, així que va ser criada en un ambient evangèlic. A casa seva només hi havia sis llibres, entre ells la Bíblia; però, curiosament, també hi havia La mort d’Arthur de Thomas Malery i va ser aquest llibre qui la va endinsar en el seu camí com a lectora i escriptora. Tot i així, a casa seva no estava ben vist que es llegís, a no ser que fos la Bíblia, i els seus pares van intentar que ella fos missionera, al reconèixer el seu talent com escriptora.
Als 16 anys té problemes amb l’església a l’haver-se enamorat d’una noia i és per això que abandona casa seva. Durant uns anys ella viu a diferents llocs i per tal de mantenir-se treballa a tot tipus de feines.
Als 23 anys escriu la seva primera novel·la, Oranges are not the only fruit, que va ser publicada un any més tard, al 1985. Al mateix temps publica un llibre d’historietes il·lustrat titulat Boating for beginners. Des d’aleshores ella va començar a treballar a la seva mateixa editorial, Pandora Press, i al 1987 publica The Passion. En aquest moment ella es dedica únicament a escriure i comença a publicar més novel·les: Sexing the Cherry (1989), Written on the body (1992), Art & Lies (1994), Art Objects (1995), Gut Symmetries (1997), The world and other places (1998), The powerbook (2000), The king of Capri (2003), Lighthousekeeping (2004) i el seu últim llibre Stone Gods (2007). Al 2005 escriu Weight, una revisió de la història d’Atlas i Hèrcules per la col·lecció Myth de Canongate Books. Al 2006 publica la seva primera novel·la per a nens de 9-11 anys titulada Tanglewreck.
A més a més, l’any 1990 va adaptar Oranges are not the only fruit per la BBC i va escriure el guió d’una sèrie per la BBC 2, Great Moments in Aviation, al 1994. Al 2002 va adaptar The Powerbook pel Royal National Theatre de Londres i pel Theatre de Chaillot de Paris.
Ha rebut diversos premis de literatura: Premi Whitbread a la millor novel·la de ficció per Oranges are not the only fruit; The Passion guanya el premi John Llewelyn Rhys Memorial Prize a la millor escriptora menor de trenta-cinc anys; amb Sexing the Cherrys s’enduu el premi E. M. Forster Award de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Lletres. Al 2006, Winterson va ser premiada amb un OBE pels seus serveis a la literatura.
Actualment viu a Gloucestershire en una petita casa al bosc, i si no la trobem allà es que està vivint sobre la seva tenda de menjar orgànic, Verde’s, a Londres.


Font: http://www.jeanettewinterson.com/pages/content/index.asp?PageID=207

Lectures estiu 2008

Hola, tot i que encara no ha acabat aquest estiu 2008 vaig a penjar el llistat de llibres que m'he llegit desde meitats de juny fins ara:

  • A la platja de Chesil, Ian McEwan
  • En las nubes, Ian McEwan
  • Firmin, Sam Savage
  • Oranges are not the only fruit, Jeanette Winterson
  • El ángel más tonto del mundo, Christopher Moore
  • Mi país inventado, Isabel Allende
  • El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry
  • El año del diluvio, Eduardo Mendoza
  • El curioso incidente del perro a medianoche, Mark Haddon
  • Senyors nens, Daniel Pennac
  • Escrito en el cuerpo, Jeanette Winterson

D'algún d'aquests llibres en faré algún comentari més extens, sobretot en els de la Jeanette Winterson, que també va escriure La passió; i amb aquests llibres ella s'ha convertit en una de les meves autores preferides. Ara m'estic llegint Històries de Londres de la Doris Lessing, premi nobel de l'any 2007. Encara no m'havia llegit res d'aquesta autora però m'han parlat molt bé d'ella i de moment el llibre m'està agradant: és un recull de contes o més bé d'històries curtes que narren diferents experiències en la vida i relacions entre els homes i les dones.

Ens continuem llegint!

dilluns, 18 d’agost del 2008

Presentació

Hola! He decidit obrir un (altre) bloc per poder escriure tot el que se'm passi pel cap, sobre la meva vida, viatges, excursions, llibres, etc. Espero fer d'aquest espai el meu bloc definitiu i poder seguint informant-vos de tot el que vaig fent i descobrint en aquesta vida. Així que hi sou benvinguts per llegir i comentar tot el què vulgueu!