Un llibre: Per què llegir els clàssics, avui. Laura Borràs.

Per què llegir els clàssics, avui. Títol que em va cridar l'atenció per ser una reivindicació de la lectura dels clàssics en una societat que es diu que no llegeix, en una societat que està consumida per la falta de temps i que no troba (mai) el moment de gaudir de la lectura, d'assaborir-la.

També em va cridar l'atenció perquè justament el dia anterior, o pocs dies abans, el meu marit i jo vam estar parlant del tema justament: de la lectura de clàssics, de "no-clàssics", de què era un clàssic, etc., etc. I vam arribar a una conclusió que l'autora del llibre, Laura Borràs, també ens fa saber: hi ha vegades que llegim un llibre, ja sigui clàssic o no, i no podem acabar-lo, no ens acaba d'agradar o d'omplir i el deixem apartat. Això vol dir que el llibre no sigui bo? No val la pena llegir-lo? O és que simplement no era el moment que l'havíem d'haver començat a llegir, o no estàvem preparats? Jo crec en aquesta última opció.
Durant l'època d'institut em van fer llegir un munt de clàssics, i hi havia uns quants que no vaig poder amb ells. I estan considerats clàssics de la literatura, imprescindibles per a un munt de crítics! Per què, aleshores, jo els vaig avorrir? No estava preparada per la seva lectura. Simplement crec això. Laura Borràs ens diu que els llibres esperen pacientment, que mai és tard per arribar als clàssics.

De tota manera, també crec que no sempre ha d'agradar tot el que es considera clàssic. Però com a mínim, s'ha de fer una lectura constructiva per tal de valorar l'obra i decidir per un mateix si ha omplert o no la lectura. I per què. 

A banda de la lectura de clàssics, aquest llibre o assaig de literatura, conté una introducció bastant inspiradora pel que fa al tema de la literatura. La segona part del llibre ja es dedica a l'anàlisi o comentari de text que fa l'autora sobre diferents clàssics que ella n'ha fet una "(s)elecció" personal. Jo em quedo amb la primera part del llibre, en que ens fa una invitació a la lectura, ens respon a quin és el paper del crític, què és un clàssic i què és el cànon. Us deixo uns fragments del llibre:

"Al capdavall, la literatura permet entretenir, fugir, consolar, reflectir estats d’ànim, viure vides en préstec… Llegir literatura, però, també és una activitat que participa de la naturalesa del joc. El joc de la lectura enfronta un autor i un lector que, mitjançant tot un conjunt de regles, arriben a ‘comunicar-se’ quan la descodificació del missatge és efectiva. Llavors, quan aquesta connexió es produeix, la lectura esdevé un plaer. Un plaer acumulatiu i insadollable, perquè com més llegeixes, com més gaudeixes llegint, més vols llegir per gaudir més i més i més… Aquesta és la gran recompensa.” (p. 16)

“Llegim, per aprendre? Per formar el sentit crític, l’opinió propia? Per entretenir-nos? Per divertir-nos? Per vèncer la ignorància? Per construir-nos com a persones? Per preparar-nos per comprendre la humanitat i les seves grandeses i misèries? Per enfortir el jo? Per combatre la soledat? Lllegim per llegir, per plaer, pel plaer de llegir? Segons la circumstància i el moment podem afirmar que totes i cadascuna d’aquestes opcions són factibles.”  (p. 23)

Espero que us agradi i reflexionem sobre què llegim i com ho volem llegir. 

Un llibre: Sueño del Fevre, George R.R. Martin

Avui us porto una novel·la de George R.R. Martin. Sueño del Fevre és la seva segona novel·la que va publicar, després de Muerte de la Luz, al 1982.
Sueño del Fevre és una novel·la fantàstica, una història de vampirs que va més enllà de la sang. Tracta de com canvia la vida del personatge Abner Marsh, propietari d'una empresa de vapors i amant d'aquest tipus de vaixell, quan coneix a Joshua York, un personatge enigmàtic que somnia amb crear el vaixell més majestuós que hagi navegat pel Mississippi amb unes intencions misterioses.
Tot i que està tractada com una novel·la de vampirs, aquesta és sobretot una novel·la d'aventures, intriga, un cant a l'amistat i a la fidelitat.
No he llegit cap altra tipus de novel·la de vampirs, però aquesta m'ha agradat en especial perquè, com he dit abans, va més enllà de la sang. Parla de la relació entre aquests dos personatges i com es troben amb una sèrie d'obstacles que els posen a prova.
Com a totes les novel·les de George R.R. Martin, els personatges estan molt ben treballats i els bons no sempre els veus com a bons i els dolents no sempre són dolents. Això sí, a diferència de la famosíssima saga Canción de Hielo y Fuego, en aquesta obra hi ha pocs personatges i una trama lineal. No treu, però, que la història enganxi i no puguis deixar de llegir fins que descobreixes el final d'aquests personatges. És una novel·la àgil, d'una prosa excel·lent.
Per als amants (i no amants) de les novel·les de vampirs us recomano la lectura d'aquest llibre.