Nou bloc

Una mamá bloguera: Empezamos de nuevo: No sé cuantas veces habré empezado un blog, pero esta vez es diferente y especial.

Doncs això, he creat un bloc nou per parlar exclusivament de la meva experiència com a mare. Però això no vol dir que El meu altre bloc deixi d'existir! Aquí continuaré publicant recomanacions (o no) de llibres, sèries, viatges i vivències com a mestra...

Ens llegim!!

Un viatge: Cork (Irlanda)

Ja sabeu que una de les meves passions és viatjar. M'encanta conèixer llocs, trobar indrets en els que em senti a gust, m'agrada descobrir racons a cada ciutat que hi vaig. Si em paro a pensar en els llocs que he viatjat, no són molts en quant a varietat perquè he repetit moltes ciutats. Però tot i així no me'n penedeixo, ja que a cada viatge he descobert alguna cosa nova que no ho havia fet en el anterior.

Però de tant en tant l'Abraham i jo decidim descobrir algun indret nou. L'octubre de l'any passat va ser un d'aquests moments. Tot just feia poc ens havíem assabentat d'una gran notícia que ens portaria al més gran viatge d'aquesta vida: seríem pares. Així que els dos estàvem molt contents de la notícia, però també ens volíem dedicar un viatge abans de que arribés el nostre estimat bebè. Vam decidir anar a Irlanda. Però, per què Cork? Aquesta no ha sigut mai una de les meves ciutats preferents a conèixer, però degut a horaris i temps vam acabar comprant dos bitllets d'avió per anar a Cork. 

El viatge va ser fabulós. La ciutat és petita però té quelcom captivador. Té racons molt bonics per descobrir i història que conèixer. A les afores de Cork hi ha un castell que val la pena visitar: el castell de Blarney. Aquesta fortalesa és coneguda perquè té una pedra que és capaç d'otorgar el do de l'eloqüència. L'excursió cap aquest poble s'ha de fer en autobús, o cotxe. Nosaltres vam anar-hi en bus i vam poder gaudir del verd paisatge d'Irlanda. Els voltants del castell és preciós. Té uns jardins immensos, en el que et pots perdre tot un dia passejant. A part del castell hi ha la casa en la que havia viscut el senyor de l'època (Blarney), diferents fortaleses, i jardins amb llacs, parcs, boscos on hi vivien bruixes, druides i altres personatges... Però sens dubte el més divertit de l'excursió és el moment en que arribes a la pedra de Blarney. Li has de fer un petó per tal de guanyar el do de l'eloqüència, però no és fàcil fer-li el petó: t'has d'estirar al terra d'esquenes, agafar-te a unes barres (per no caure) i donar un petó a la pedra del mur, que està separada de la plataforma de la torre. Molt divertit perquè la pose en que et quedes per fer-li el petó té el seu què. 

Tornant a la ciutat de Cork, allà hi podem visitar el seu campus universitari. També hi ha un museu sobre la presó que hi havia a la ciutat. El mercat és molt bonic per anar a visitar (The English Market) i anar a prendre qualsevol cosa en un pub i escoltar música en directe no té preu.

Nosaltres sempre ens quedem amb ho bo de cada viatge i moltes vegades són els petits detalls, moments i passejades el que més recordem. Anar de museus, castells i demés s'ha de fer per conèixer la ciutat que visites, però sobretot s'ha de viatjar amb la ment oberta, observar cada diferència, trobar les semblances de coses, i gaudir de la persona amb la que hi vas. Nosaltres sabíem que aquest era un viatge especial perquè probablement seria el nostre últim viatge sols. Així que vam gaudir l'un de l'altre. I vam brindar pel nostre nen que venia en camí.

Blarney Castle

Vega - Como Yo No Hay Dos

COMO YO NO HAY DOS

¡Ey tú!, que nunca miras hacia atrás,
que vas dejando rotas al pasar. ¡Quieto ahí!
Que yo ya estoy de vuelta.
Quizás me subestimas pero soy de esas con coco
y cuerpo de mujer mortal y cara de muñeca.
Si crees que vas a vencer, inténtalo otra vez.
Verás que ya te avisé, yo no sé perder.

Tengo mucha vida y este don de gentes, creo en mi misma, no es cuestión de suerte.
Tengo otro concepto de comerme el mundo.
Amor, como yo no hay dos.

Tu amor no es suficiente para mí,
ya no me quedan ganas de fingir que soy aquello que tú esperas.
Si crees que vas a vencer, inténtalo otra vez.
Verás que ya te avisé, yo no sé perder.

Tengo mucha vida y este don de gentes, creo en mi misma, no es cuestión de suerte.
Tengo otro concepto de comerme el mundo.
Amor, como yo…

Nunca he querido un hombre que me entienda,
que crea que el mundo sin él no da vueltas.
Hoy no aguanto más, apuro el trago y me voy buscando un subidón de pura adrenalina.
No insistas, no me sigas.

Porque tengo mucha vida y este don de gentes, creo en mi misma, no es cuestión de suerte.
Tengo otro concepto de comerme el mundo.
Amor, como yo…
Y es que tengo mucha vida, creo en mi misma.
Tengo otro concepto de comerme el mundo amor como yo no hay dos.