LITERATURE

"Literature is a power to be possessed, not a body of objects to be studied" (Anonymous)

dimecres, 30 de desembre del 2009

Una recepta: Aletes de pollastre amb mel i soja

Avui estreno secció de cuina. Us deixo una de les meves delicatessens: aletes de pollastre amb mel i soja. ;)

Ingredients:
  • aletes de pollastre
  • mel
  • soja
  • sal gruixuda

Preparació:

En una paella fregim les aletes de pollastre. Quan estiguin ben daurades, les posem en un plat amb paper de cuina per escórrer bé l'oli sobrant. Un cop escorregudes, les anem col·locant en una cassola. Hi tirem una mica de mel per sobre. Sense cubrir! Tot seguit hi afegim la soja (líquida), una mica menys de la meitat d'un got. A foc alt remenem les aletes, la mel i la soja. Quan aquestes hagin adquirit un estat caramelitzat s'apaga el foc. Es serveix en un plat amb una mica de sal gruixuda a sobre.

Bon profit!

dimarts, 15 de desembre del 2009

Un CD + un llibre: Jingle Bells

Ja arriba el Nadal, i a la meva escola, tot i ser laica, també ha arribat. A anglès estudiem les festivitats angleses típiques, i entre elles està el Nadal. Millor dit: Christmas.
Buscant i buscant per portar-lis cançons nadalenques i no nadalenques als nens vaig trobar el llibre amb cd "Jingle Bells" a la llibreria "Come in". És un recull de nadales en anglès i en el llibret venen les lletres d'aquestes junt amb divertides imatges, per a que sigui més atractiu de cara als nens.

De la mateixa col·lecció hi ha un altre llibret amb cd que es titula "Merry Christmas". En aquest s'inclouen quatre contes de Nadal més nadales típiques d'aquesta època. Aquests contes estan molt bé, però de cara a nens més grans o que tinguin un gran domini de la llengua, ja que el vocabulari que utilitzen és elevant i són històries llargues.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Una rima: "Incy Wincy Spider"



Incy Wincy spider climbed up the spout.
Down came the rain and washed poor Incy out.
Out came the sun and dried up all the rain,
so Incy Wincy spider climbed up the spout again.

Aquesta setmana passada vaig dedicar un temps a aprendre aquesta cançó tradicional anglesa amb els nens de parvulari i primer de primària. Els petitons es dedicaven a fer els gestos de la cançó i pocs s'atrevien a cantar-la, però els nens de primer sí que se la van aprendre i la cantaven amb mi mentre feien la mímica de la cançó. Una cançó divertida i fàcil d'aprendre.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Un llibre: "Oriol", Nuria Albó

Hola!
Avui us recomano un altre llibre de literatura infantil/juvenil. Es tracta del llibre titulat Oriol, de la Núria Albó. És una novel·la molt tendra que parla d'un nen que és molt mogut i que un estiu va conèixer a una nena que és cega. A l'Oriol se li obre tot un món d'experiències noves amb aquesta nena, la Fiona, i aprèn a gaudir d'activitats més pausades i a respectar als demés.
Una història que emociona i que més d'un cop s'omplen els ulls de llàgrimes de veure la relació tan tendra entre els dos nens.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Una cançó: Cuanta decepción (Vega)


CUANTA DECEPCIÓN
Cuento estrellas antes de dormir
para no volverme loca
con la vista fija en este techo
que se agrieta sobre mí.

Cuanta decepción y todo por nada.
Idiota, por donarte cada esquina de mi cuerpo,
por llevarte a conocer sus recovecos.
Te hice un mapa señalando donde herir.
Mi silencio a tu mentira
me asemeja más a ti.

Trato de sacar la tinta de tus iniciales en mi piel.
Quiero escribirte en una nota que jamás regresaré.
No puedo pensar en nada, no puedo pensar en nada más.
Siento una presión en mi cabeza,
estoy a punto de explotar.

Cuanta decepción y todo por nada.
Idiota, por donarte cada esquina de mi cuerpo,
por llevarte a conocer sus recovecos.
Te hice un mapa señalando donde herir.

Idiota, tan idiota que aún ahora no lo entiendo,
como sigo aquí enganchada a tus besos,
prefiriendo no decirte que os vi.
Mi silencio a tu mentira
me asemeja más a ti.

A este lado de la vida no hay nada.
Aquí ya no hay nada,
ni excusas que valgan porque esto es el fin.

Idiota, por donarte cada esquina de mi cuerpo,
por llevarte a conocer sus recovecos.
Te hice un mapa señalando donde herir.
Idiota, tan idiota que aún ahora no lo entiendo,
como sigo aquí enganchada a tus besos,
prefiriendo no decirte que os vi.
Mi silencio a tu mentira
me asemeja más a ti.


http://www.youtube.com/watch?v=8CGClq1Fj9I

Una sèrie: "Battlestar Galactica"

Bona nit! Avui us porto una sèrie que m'agrada molt, tot i que en un principi era reàcia a veure-la. De bones a primeres em va tirar enrere la temàtica, ja que tractava d'una història que succeïa en una nau espacial i que es dedicava a batallar amb altres espècies. Vaig pensar que m'aburriria sobremanera però un dia vaig mirar un capítol i ja m'hi vaig enganxar.

Els personatges són reals, amb històries personals que poden afectar la seva vida professional. Així que em vaig enganxar a la sèrie tot seguint la relació d'amor-odi entre Lee Adama i Kara Thrace, la batalla entre humans i cylons, i les alucinacions (o no) del Doctor Gaius Baltar.

A mida que la història avança et trobes amb sorpreses, hi ha girs inesperats a la trama, i acabes dubtant de tots...

Aquesta setmana passada vaig acabar de veure la sèrie en DVD i només puc dir que el final em va decepcionar molt. Tot el que em va enganxar a la sèrie, sobretot la passió de certs personatges, en aquests últims capítols hi falta la força que tenia, hi falta l'emoció de la ressolució dels dubtes. Un últim capítol una mica light.



Els personatges de Lee Adama i Kara Thrace, també dits Apollo i Starbuck


Imatge promocional de la sèrie.

dissabte, 12 de setembre del 2009

Comença un nou curs

Hola a tothom! Comença un nou curs. Aquests dies han vingut a classe els nens que tenen una mica més de dificultats que la resta de la classe, per tal de repassar els temes fets durant el curs passat, i així posar-los a to pel nou curs que comença.
Dilluns que ve ja venen tots els nens de l'escola: des de P3 fins a 5è. Comencen ja també les classes, les correccions, les manualitats, adornar les aules... Aquest any torno a compartir tutoria a 4rt, així que també he de preparar les reunions de pares pertinents, les colònies i més coses. Aquest any, també, repeteixo les classes de l'any anterior: anglès des de P3 fins a 1r de primària, català i manualitats a 4rt de primària. Com a novetat, m'han afegit classes: castellà de 2n i 3r de primària. Així que, de nou, aquest any no tindré ni un minut de descans!
De totes maneres, començo el curs animada i amb ganes de millorar cosetes de l'any passat i poder seguir aprenent cada dia més de la meva tasca a l'escola.
Ja aniré informant de com avança el curs!! Bona tornada al "cole"!

dimarts, 25 d’agost del 2009

Una cançó: Summercat (Billie the vision and the dancers)

SUMMERCAT

I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said 'So here we are now and I can't stop from crying Lilly'.
And you said 'Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I'm on that plane.
Forget about me when I'm on that plane.

'Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight
tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight


The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said 'Everything is gonna be alright'.
I said 'Nothing is gonna be alright, but thank you anyway'.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight
tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight


I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight
tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight


Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?
And above the clouds she said to her self 'I can't believe how naive a man can be.
That's why I love you so and that's why I can't be with you...

'Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight
tonight tonight tonightI wanna be with you tonight

dijous, 13 d’agost del 2009

Un llibre: Kafka a la platja, Haruki Murakami

Després de llegir-me dues novel·les d'en Haruki Murakami, After Dark i Tokio Blues, estava molt temptada per llegir-me, potser, la més famosa de les seves novel·les: Kakfa a la platja. Aquesta novel·la pot, simplement, o agradar-te molt o no agradar-te gens.
L'autor ens acosta a una història d'amor i mort, tractada amb cert sentit de l'humor. Una història surrealista o, millor dit, dues històries independents, paral·leles entre elles en el temps, que en el seu conjunt formen una història surrealista.
Els protagonistes d'aquestes dues històries són, per una part, en Kafka Tamura i, per l'altra, en Nakata. El primer és un jove de quinze anys que fuig de casa per tal de retrobar-se amb el seu "jo". A més, el seu pare el va maleïr o preveure que ell correria el mateix destí que Èdip (matar el seu pare i mantenir relacions sexuals amb la seva mare) i amb la seva fugida tracta d'allunyar-se del seu cruel destí. I en segon lloc, en Nakata, un vell que té la capacitat de parlar amb els gats i que, com a causa d'un accident que patí de petit, ha perdut les seves capacitats intel·lectuals.
Aquests dos personatges no estan sols a la història sinó que en Murakami ha creat uns altres de secundaris que els acompanyen al llarg de la història. Per part d'en Kafka Tamura tenim a en Ôshima, un jove que treballa a una biblioteca molt particular i la Sra. Saeki, la directora d'aquesta. I per part d'en Nakata ens acompanya un simpàtic Hoshino. Tots tres personatges, tot i ser secundaris, tenen veu pròpia i van evolucionant al llarg de la història. Així que podem dir que l'autor aconsegueix donar un sentit rodó a la novel·la amb les diferents veus.
A més, és una novel·la rica en referències a diferents obres de la literatura i de la música, les quals serveixen per buscar-hi sentit a les seves paraules per intentar entendre el sí de la història.
Recomano, i molt, la seva lectura ja que en Murakami aconsegueix transportar-te a un altre món amb la seva narració, i acabes creient-te qualsevol cosa, tingui sentit o no, acabi explicant-te el perquè o no.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Un llibre: Un lugar llamado aquí, Cecelia Ahern

Bona nit! Després de molt de temps sent el meu llibre de la tauleta de nit, avui he acabat Un lugar llamado aquí, de Cecelia Ahern. És una història que enganxa (si tens temps) i fàcil de llegir. El vaig comprar motivada per la sinopsis del llibre, ja que em va resultar d'allò més curiosa:

"Las personas desaparecen todos los días, algunas porque eligen dejar atrás sus antiguas vidas, y otras por razones más dramáticas. Las cosas también desaparecen: guantes y teléfonos móviles, carteras y maletas. En cada caso, alguien es dejado atrás. Alguien queda preguntándose qué habrá sucedido. Desde que su compañera de escuela Jenny-May desapareció cuando ambas tenían diez años, Sandy Shortt ha estado obsesionada con encontrar objetos y personas. Ahora, ya adulta, ha transformado su obsesión en su trabajo: ha montado una agencia dedicada a buscar personas desaparecidas. Pero cada caso no resuelto le deja a Sandy muchas preguntas. ¿Dónde van las personas que desaparecen? ¿Están vivas o muertas? ¿Han decidido esfumarse o han sufrido un destino cruel? Mientras estas dudas la consumen, la propia Sandy desaparece. Y encuentra todas las respuestas en un lugar mágico al que van todas las cosas y las personas que se pierden. "


D'aquesta autora només havia llegit un llibre, Postdata: Te quiero, el qual em va semblar preciós i ben narrat. Aquest també està bé, però potser no indaga tant en els sentiments de la protagonista, encara que cap al final del llibre quasi se'm salten les llàgrimes, i et deixa amb la sensació de que podria haver incidit més en les relacions entre els personatges i acabar de donar algunes respostes...
De totes maneres, és una història curiosa i entretinguda, d'aquestes que es llegeixen ràpid.

dimecres, 5 d’agost del 2009

5 petites manies

  • Prendre una mica de la llet condensada del cafè bombó abans de remenar-la del tot amb el cafè.


  • Fer rodar l'anell en el meu dit.


  • Pentinar-me el serrell amb les mans.


  • Mirar i remirar la portada i contraportada del llibre que estigui llegint abans de posar-me a llegir.


  • Portar dues gomes de cabell al canell dret: una ha de ser negra (o blanca) i l'altra ha de conjuntar amb la roba que porti aquell dia.







I vosaltres, quines són les vostres petites (o grans) manies?

dimarts, 28 de juliol del 2009

I la lectura?

Hola! Ja fa uns dies vaig penjar la llista de llibres que tenia pensat llegir i he de dir que encara no n'he acabat cap... Em falten ganes de llegir... què em passa aquest any?
I també he de dir que trobo a faltar llegir per investigar, escriure algun essay... Mira que sóc rara! El que m'estresava quan estava d'examens ho anyoro! Voldria poder dedicar-me a alguna cosa relacionada... però a què??

dimarts, 21 de juliol del 2009

Coses que passen

A vegades, quan surts de viatge, no vols semblar que ets de fora... però com poden saber que ets "guiri" tot i que no vulguis? Proba d'entrar en un bar fora de Catalunya i demana:
  • un cacaolat
  • un biquini
  • uns xocos
  • una clara
  • ...

És divertit veure la cara que fan...

divendres, 17 de juliol del 2009

Si i no de... Donostia

Si...
  • El tapeo

  • La platja de la Conxa

  • Passejar des del Mont Orgull al Mont Igeldo

  • L'Illa de Santa Clara

  • El Peine del Viento

  • Poder dir la frase "Es que són bascs" quan un gelat petit allà és equivalent a un gran d'aquí ;)




No...

  • ...


Sí al País Basc, als seus pobles i paissatges. Aquest estiu hi torno... si se m'acudeix un no l'escriuré... ;)

dilluns, 13 de juliol del 2009

Lectures estiu 2009

Ja ha arribat de nou l'estiu! I amb ell les ganes (i intencions) de llegir...
Encara no he acabat cap llibre, així que de moment deixo una llista amb llibres que vull llegir-me durant aquests dies i nits de calor:

  • Kafka en la orilla, Haruki Murakami
  • La catedral del Mar, Ildefonso Falcones
  • L'home que explicava històries, Rabih Alameddine
  • La muerte de la luz, George RR Martin
  • Un lugar llamado aquí, Cecelia Ahern

I més... de moment aquests! :)

dimecres, 8 de juliol del 2009

Cambrer, de primer vull...


Meló amb pernil de Guijuelo.
18 euros molt ben pagats i aprofitats! Boníssim!!
Anit, per celebrar els dos anys de casats, vam anar a sopar a Can Cortada. De primer vaig demanar aquest plat, i de segon filet de bou a la pedra... boníssim també! Un gran sopar a la terrasseta. Això si, vigileu amb els mosquits! ;)

Dades del restaurant: CAN CORTADA (Av. Estatut de Catalunya, s/n. Telf 934272315)

diumenge, 31 de maig del 2009

Si i no de... Roma

Si...

  • El munt d'història que hi ha pels seus carrers
  • Pizza, pasta, gelats!! Mmm! Mamma Mia!

No...

  • Xafogor a l'estiu
  • Adoquins als carrers: terrible pels peus!

diumenge, 24 de maig del 2009

Si i no de... Londres

Si...

  • L'ambient dels seus carrers
  • L'ambient als pubs
  • Hyde Park
  • Covent Garden
  • Teatres



No...

  • Preus cars
  • The typical English weather, fins i tot a l'estiu...






diumenge, 10 de maig del 2009

Viatges 2

Bona nit! He pensat que a part d'explicar els viatges que he fet, també estaria bé explicar què és el que m'ha agradat de la ciutat i què no. Així que d'aquí poc començaré amb una nova secció dins de viatges que serà "Si i No"... Nom currat, ehh! ;)
Espero poder actualitzar amb més freqüència!!
Una abraçada!

dilluns, 4 de maig del 2009

Una miqueta més de mi...

TE TENGO A TI (Vega, Metamorfosis)
(...)He aceptado esa parte que no me gusta de mí
He borrado las zancadillas que puso el pasado
He buscado un motivo nuevo en cada fallo
He logrado quererme un poco más a mí.(...)


Hi ha dies en que vull canviar petites coses, per sentir-me millor, per tornar a creure en mi...


diumenge, 3 de maig del 2009

Una cançó: This is the life (Amy MacDonald, "This is the life")


THIS IS THE LIFE

Oh the wind whistles down/The cold dark street tonight/And the people they were dancing to the music vibe/And the boys chase the girls/With the curls in their hair/And the shy tormented youth sit way over there/And the song they get louder/Each one better than before.

And you're singing the songs/Thinking this is the life/And you wake up in the morning and your head feels twice the size/Where you are gonna go/Where you are gonna go/Where you are gonna sleep tonight.

So you're heading down the road/In your taxi for four/And you're waiting outside Jimmy's front door/But nobody's in and nobody's home 'til four/So you're sitting there with nothing to do/Talking about Robert Riger and his motley crew/And where you're gonna go and where you're gonna sleep tonight.

Una cançó: Y si solo (Vega, "Circular")

Diciembre cerró puertas, la mesa queda puesta y mi amor en la despensa no quiere saber de ti.
Deshojo el calendario, confieso ser la misma, mi herida cicatriza pero admito que sin ti.
Dificil se me hace mirarte y no tocarte, ver como pasa el tiempo y tu te alejas mas de mi.
Buscarte entre mis cosas, soñarte en mis canciones, negarme a aceptar que todo tiene un fin.
Soñarte en una cama dormido al lado mio, creer que soy la chica que esta junto a ti.
Saber que es culpa mia que ya no estes conmigo, rogarte y suplicarte hasta discernir.

Y SI SOLO PIDO TU CORAZON
SIN TAN SOLO UN RESQUICIO DE AMOR
Y SI DICES QUE NO PIENSAS VOLVER
MIRAME
JURAME QUE ES LA ULTIMA VEZ.

Dificil se me hace quererte y no tenerte, luchar contra la suerte que me separó de ti.
Dejarte ver mis miedos, el llanto más sincero, mis ojos que te dicen "que haré yo sin ti".
Soñarte en una cama dormido al lado mio, creer que soy la chica que esta junto a ti.
Saber que es culpa mia que ya no estes conmigo, rogarte y suplicarte hasta discernir.

Y SI SOLO PIDO TU CORAZON
SIN TAN SOLO UN RESQUICIO DE AMOR
Y SI DICES QUE NO PIENSAS VOLVER
MIRAME
JURAME QUE ES LA ULTIMA VEZ.

Y SI SOLO, Y SI SOLO, Y SI SOLO, SOLA SOLA SIN TI.



No hi ha videoclip, però la podeu escoltar aquí:








dissabte, 2 de maig del 2009

Un viatge: Roma ... i una mica de Florencia

Pensant ja en les vacances d'estiu... i sobretot el més esperat: on anirem de viatge? Estem pensant en diverses possibilitats, tant a l'estranger com aquí a Espanya, i sembla ser que guanyarà la Península.

De totes maneres, pensar en tornar a Italia és una de les possibilitats que no em negaria i és que Roma i Florencia ens va fascinar! Clar que, aniríem a una altra ciutat d'Italia ;)

Doncs bé, pel nostre viatge de noces vam anar a Roma. És una ciutat molt i molt gran, amb un munt de museus i monuments que visitar! Està impregnada del pas dels anys i de la cultura que ha viscut. És impressionant. Si hi aneu a l'estiu, com ho vam fer nosaltres, feu-ho amb roba ben fresqueta perquè la calor de la capital és insoportable! A més, com que hi ha tantes coses per veure, no pares en tot el dia de caminar amunt i avall...
El menjar d'allà és boníssim! Les pizzes, la pasta, els gelats, els formatges, la pannacotta, el latte macchiato, la carn... tot ens va agradar molt!
Aprofitant que hi érem a allà, jo no volia perdre l'oportunitat de visitar la ciutat de Florencia, i la seva catedral! Així que vam comprar uns bitllets de tren i en una hora aproximadament ens vam plantar a Firenze. La catedral de Sta. Maria del Fiore és impressionant, em va encantar. Això sí, pujar a la cúpula de la catedral té el seu què! Pujar l'últim tram d'escales (la cúpula en sí) fa una mica de por... Però la vista de la ciutat és espectacular. M'agradaria tornar a Florencia més dies, per així acabar de visitar els museus que no vam poder veure!


Fontana di Trevi (Roma) :
















Ponte Vecchio (Florencia):




Prossima fermata... Venezia?

diumenge, 12 d’abril del 2009

Un llibre: Paula, Isabel Allende

Hi ha llibres que et marquen, que no se t'obliden. Un d'ells, per a mi, és Paula, d'Isabel Allende. El vaig llegir un estiu quan era joveneta, tindria uns quinze anys, i la seva història em va impressionar molt: és la història del passat d'Isabel Allende, narrat per ella per a la seva filla Paula. Isabel Allende comença a escriure'l com a propòsit de regalar-li a la seva filla, quan superés la seva malaltia. Però acaba convertint-se en un relat conmovedor, en el que acaba explicant, també, com va viure els dies fins a la mort de la seva filla.

dilluns, 6 d’abril del 2009

Una cantant: Anastacia

Anastacia va editar el seu primer cd, "Not that kind", l'any 1999. En aquest cd hi ha singles com "I'm outta love", "Cowboys and kisses" o el mateix "Not that kind". En un principi a mi no em va cridar gaire l'atenció aquestes cançons. Va ser a partir del segon cd, "Freak of nature", i sobretot amb el seu primer single "Paid my dues", que vaig començar a interessar-me per la música d'aquesta cantant i vaig escoltar els dos cds que havia tret. Em van agradar força i vaig canviar de parer respecte a ella.
El seu tercer cd és el que més m'agrada de tots: "Anastacia". Aquest cd és el més rocker dels que ha editat, i com a "alma rockerilla" que tinc aquest és el que no em canso d'escoltar. En especial el seu single "Left outside alone".
Més endavant va treure al mercat un recopilatori dels seus primers treballs més cançons inèdites. Aquest cd és l'indispensable: "Pieces of a dream".
I per últim, l'any passat 2008 va treure el cd "Heavy rotation", que la veritat no he escoltat molt com per poder opinar...

Us deixo els links d'alguns dels seus singles:
"Paid my dues":
"You'll never be alone":






Caràtula "Not that kind"



Caràtula "Freak of nature"


Caràtula "Anastacia"



Caràtula "Pieces of a dream"




Caràtula "Heavy rotation"






divendres, 3 d’abril del 2009

Patch the puppy

Avui us presento el Patch, el meu company inseparable per les classes de P3, P4 i P5. Als nens els hi agrada molt, i tots li volen fer petons i abraçades. El Patch sempre els promet que farà un petonet al nen que es porti bé durant la classe d'anglès, quan ells estiguin fent el "quiet time" al final de la sessió.




L'objectiu de les classes és animar als nens a la utilització de la llengua anglesa a través de cançons, d'històries, jocs... Treballem el vocabulari i el relacionem amb el dia a dia, per a que els nens ho puguin identificar amb la seva vida. Aquest trimestre hem estudiat el vocabulari de les joguines i de la família; aquesta darrera setmana hem celebrat el nostre Easter amb el conill i l'ou de Pasqua. Hem fet de conillets saltant per la classe amb el nombre que els deia i hem representat la cançó "Egg hunt". També hem posat i tret ous de Pasqua d'una cistella, tot practicant les paraules "In" i "Out", que ja havíem treballat amb el tema de la família.


Però sobretot, el moment més anhelat és, quan esperen descansant amb el cap sobre la taula, fent el "quiet time", a que el Patch els faci un petonet!! I a l'acabar ens diem "bye bye"!


dilluns, 23 de març del 2009

Un pensament

El meu cap m'està dient PROU!
Necessito descansar... Noto la pressió i no sé si el que faig ho faig bé o no.
Només noto estrés, un munt de coses al cap i poc temps per fer res.




Necessito relaxar-me. No pensar en res. No haver de sentir-me culpable per deixar el cap en blanc.

dissabte, 21 de març del 2009

Un CD: "Circular. Como girar sin dar la vuelta". Vega

Els seus inicis van ser a la segona edició del programa "Operación Triunfo", però des de que va sortir ha renegat d'aquest programa i no el considera com una ajuda sinó com un "lastre". Tot i així ha publicat tres cd's i el mes que ve sortirà el quart. El que us mostro avui és el tercer: una reedició del segon, amb dos temes nous. Música pròpia, lletres amb sentiment i una veu molt personal. Per a mi, és de les millors cantants, i espero que se li reconegui i ella pugui anar publicant la seva música, i així poder seguir gaudint d'ella.
Us deixo el link de dos temes d'aquest CD:

"Una vida contigo":
"Y llueve":












Foto de la portada del CD.

dijous, 5 de març del 2009

Un gran viatge: Donostia


Podria dir munts de coses d'aquesta ciutat. De fet, fa quatre anys que hi vam anar per primer cop i fa dos hi vam tornar. I amb aquestes dues visites em té enamorada. Ciutat en la que et pots perdre passejant per la muntanya, passejar per la costa, al voltant de la Platja de la Concha, o anar per la nit pel casc antic de tapeo i prendre de postre un bon gelat!
Aquest any repetirem el viatge cap al nord, uns dies, no sabem si en ruta o si ens hi estarem més dies allà... però el que sabem segur és que estiguem els dies que estiguem ens ho passarem molt i molt bé, i encara no haurem marxat que ja la trobarem a faltar!!


dilluns, 2 de març del 2009

Un llibre: After dark, Haruki Murakami

Primera novel·la que em llegeixo d'aquest autor, i la veritat és que m'ha deixat molt bon sabor de boca. After dark és un llibre que enganxa, una història d'una nit qualsevol on succeeixen una sèrie de fets que lliguen a uns personatges. Aquest és l'argument de la contraportada del llibre:

"S'acosten les dotze en un restaurant desangelat que obre tota la nit; la Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura quan un jove s'asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l'ha reconeguda. Tots dos han perdut l'últim tren i han de passar la nit fora de casa: en Takahashi assajarà fins que surti el sol, i a la Mari ja li està bé seure al bar, llegir, fumar i beure fins que surti el primer tren del matí.

A casa, la germana de la Mari, l'Eri, dorm profundament des de fa dos mesos, talment una bella dorment. A fora, les llums de neó il·luminen la nit i en les pauses de les converses es palpa l'ànim boirós de l'insomni. És de nit i les possibilitats són infinites".

La disfressa


Aquesta sóc jo amb la disfressa de planeta. Al final van quedar bastant vistosos i variats amb tants planetes :)

dimecres, 11 de febrer del 2009

Planetes

El grup de 4rt de primària hem començat a preparar la disfressa per aquest carnestoltes. Aquest any, al ser l'any de l'Astronomia, hem decidit anar tots els cursos sobre l'Univers. Així que cada curs va elegir un tema per a la disfressa relacionada amb l'Univers. Nosaltres, els de 4rt, vam escollir ser Planetes.
Hem assignat quatre nens a cada planeta, així hi haurà varietat a la classe: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó (el planeta Terra no el fem perquè un altre curs va exclusivament d'aquest planeta). Cada nen ha començat a pintar les plantilles dels planetes que portarem enganxades a les bosses i, de moment, estan quedant molt bé. De moment només hem fet això i ens queda molta feina per fer, ja que el proper 20 de febrer a la tarda haurem d'anar disfressats per la rua que farem pels carrers de Premià de Mar fins al poliesportiu, on ballarem junt amb el grup de 5è de primària.
Us aniré informant com va sortint la nostra disfressa!!

diumenge, 8 de febrer del 2009

A weekend in London

Primer viatge amb l'Abraham tots dos sols. Primer cop que jo agafaria un avió i sortiria de la península, a més a més, primer cop que viatjava a un país de parla anglesa. L'emoció i la il·lusió es va apoderar de mi. I aprofitant que aquest va ser un viatge d'un cap de setmana, he pogut resumir-lo en un text, explicant les nostres aventures i les sensacions d'estar a Londres. Us deixo el text per llegir, però prometo que en els propers viatges seré més breu a l'hora de narrar!!:
"Arribem a Luton Airport quan ja és tot fosc i sembla que vagi a sortir l’últim tren cap a Londres. L’empleat de l’estació deixa passar a tots els passatgers de l’avió cap al tren, sense pagar el bitllet. Ens acomodem als nostres seients, carregats amb les bosses que portem per passar un cap de setmana a la capital anglesa. Estic molt emocionada perquè és el nostre viatge tots dos sols, i a sobre anem a un país de parla anglesa! Estic molt il·lusionada i expectant de com sortirà tot, si podré entendre a la gent, si podrem passar un bon cap de setmana.

Arribem a King Cross-St. Pancras, l’estació de tren de Londres. Allà un altre empleat ens increpa a tots els viatgers per no portar el bitllet de tren i ens fa pagar una multa. Curiosament la multa és més barata que no pas si haguéssim pagat els bitllets cap a Londres. Ens va semblar estrany, però tots vam pagar per tal de sortir d’allà. Anem comentant aquesta anècdota mentre sortim de l’estació, dient-nos que hem viscut una primera experiència a Londres una mica accidentada. Al sortir no puc evitar l’emoció i salto d’alegria al poder trepitjar el terra de Londres, i contemplar la ciutat de nit mentre anem cap a l’hotel. Arribem de seguida, ens atenen i ens donen les claus de la nostra habitació. Deixem totes les bosses, ens posem els pijames i anem a dormir. Al dia següent ens espera molta activitat!!

Sona el despertador molt d’hora. Són les 7:00 am. Ens dutxem, vestim i baixem al menjador de l’hotel, on anem a esmorzar. “Tea or coffee?” ens diu la cambrera. “Tea, please”, demanem nosaltres. Ens porten el te acompanyat amb torrades de pa de motlle. Aquell dia vam esmorzar de valent, amb les torrades, una mica de cereals, el te... tot per a agafar forces pel nostre primer dia a Londres junts, i poder visitar quants més llocs millor.

Sortim de l’hotel. El matí és fred, però anem abrigats de cap a peus: hem portat les nostres gorres de llana, els guants, bons abrics... tot per combatre el fred anglès. Anem a visitar els llocs més coneguts de la ciutat: el Big Ben, Westmister Abbey, passegem al costat del Tàmesis, Picaddily Circus... I tot ho fem caminant, per tal de conèixer els carrers, l’ambient de la ciutat i de la seva gent. Ens sorprenem, o no, de la quantitat de visitants que hi ha, quasi tothom són turistes com nosaltres, anant d’un cantó a l’altre traient la millor fotografia com a record d’aquell matí gris i fred. De totes maneres, m’encanta l’ambient que es respira. M’encanta passejar per Oxford Street, tot ple de gent fent les seves compres, no importa si plou. Notem que ells estan acostumats a aquest clima, i fins i tot sorprèn de veure que la gran majoria no porta paraigües, sinó que es més còmode portar un impermeable o barret i poder anar més àgil per la ciutat, esquivant la gentada. Nosaltres caminem entre la gent, comprant aquí i allà, tot sense parar perquè hem d’aprofitar bé el matí. Anem fins a Buckingham Palace, per veure el famós canvi de guàrdia, però allà ens trobem amb un cartell anunciant que no faran el canvi de guàrdia aquell dia. No sabem si per la pluja o per quin motiu. Fem fotos i decidim tornar al centre amb autobús. La primera sorpresa la trobem al veure que el bitllet l’has de pagar a una màquina abans de pujar al bus, i que a sobre ha de ser amb el import exacte. Ens mirem les monedes que tenim i decidim demanar canvi a algú que passés per allà. Era el meu torn de parlar, és clar. Vam demanar el canvi a un anglès que passava per allà i que molt amablement ens va donar el import exacte per poder comprar els bitllets. Va arribar el bus i era un de dos pisos. Vam pujar a dalt de tot, a primera fila, per poder veure bé els carrers. Sembla una tonteria tot això, però jo estava molt i molt feliç de poder estar allà.

A la tarda vam continuar passejant. Vam anar a veure St. Paul Cathedral. Al sortir vam decidir tornar cap a l’hotel. Era mitja tarda, no era més tard de les 06:30 pm, però tots els comerços havien tancat i es veia que la ciutat a poc a poc s’anava apagant amb la foscor. Nosaltres, a més, estàvem molt cansats, així que vam decidir tornar cap a l’hotel i sopar en algun bar per allà prop.
El primer dia havia passat ja, i ara només ens quedava per passar el diumenge i últim dia a Londres. El nostre avió sortia per la tarda de Luton, així que havíem d’aprofitar bé el dia. Passa la nit i torna a sortir el sol. Tornem a esmorzar el nostre te amb les torrades de pa de motlle. Aquest matí agafem totes les bosses i anem cap a la Torre de Londres (on estan les joies de la Corona) i també visitarem el Tower Bridge. Aquest matí fa molt de fred i fins i tot cauen quatre volves de neu!! Aquest matí anem més relaxats, perquè hem decidit visitar aquestes dues coses i després passejar tranquil·lament pels carrers i marxar cap a Luton. A més, jo em trobava molt cansada i amb mal de cap... Sembla que el fred i el no parar ha calat fons en mi... Anem a agafar el tren, i aquest cop observem el paisatge de tornada a l’aeroport. Esperem a que ens cridin per embarcar i embarquem. Tot el viatge de tornada me’l passo dormint fins arribar a Barcelona."
Aquest va ser el nostre viatge junts, i a mi em va encantar la ciutat. Em vaig quedar amb ganes de més i veure tot allò que no vaig poder veure en un cap de setmana. L'estiu passat, el 2008, vam tornar una setmana a Londres, on vam poder gaudir més de tots i cadascún dels racons de la ciutat. Tot i així encara em queden ganes de tornar i visitar més coses!! És una ciutat que no l'acabaria mai!

diumenge, 1 de febrer del 2009

Calentant motors

Ja fa temps que volia incloure una altra de les meves passions al bloc, i aquesta és el viatjar: el voler conéixer món. Encara no sé ben bé com ho faré, perquè tampoc he viatjat tant com jo voldria com per explicar mil i una història diferents, que deixéssin bocabadats a tothom. Però bé, el que puc fer és explicar on he anat, què he fet, que em cridava l'atenció del lloc i què m'ha semblat el viatge... Tot acompanyat d'alguna imatge per situar-nos en l'espai.
Fins aviat!

divendres, 30 de gener del 2009

Un llibre: The House on Mango Street. Sandra Cisneros

Avui us porto el llibre The House on Mango Street de Sandra Cisneros. Aquest llibre, com tants d'altres, els vaig descobrir durant els meus anys a la facultat estudiant filologia anglesa. Aquest concretament relacionat amb els estudis sobre el multiculturalisme a Estats Units.
Aquest llibre és un trosset de l'autora, un clam cap a la seva cultura, els seus orígens com a chicana.
És un llibre escrit de forma fragmentada, és a dir, capítols que aparentment no tenen cap connexió entre ells. L'única connexió? Esperanza. Esperanza com a nena al principi, i Esperanza passant a ser una dona conscient dels seus orígens i de qui s'ha de sentir orgullosa.
Una història de diferents dones, de diferents sentiments, de dones sense veu, de dones que viuen tancades en elles mateixes... dones que no han sabut trobar el seu lloc. Esperanza el troba i ella serà qui alçarà la veu per donar a conéixer aquesta nova esperança a les dones de la seva cultura, que es pot reinventar a una mateixa: no cal caure en les premisses de cada cultura. Ella demostra que no vol complir les expectatives que esperen d'ella i per això serà la veu de l'esperança a Mango Street.
Un llibre senzill de llegir, simple a primera vista, però amb un transfons que ens apropa a aquesta cultura i que ens emociona de poder sentir aquesta veu.