Un llibre: Aprender a vivir, José Antonio Marina

Aquest llibre me l'han regalat per l'amic invisible a l'escola. L'he començat a llegir i està força bé, molt interessant. I més ara que m'he endinsat en el món de l'educació, on s'ha d'anar creant tot un món de valors i recursos per als nens, per a que puguin créixer i desenvolupar la seva personalitat i la seva intel·ligència.

La veritat és que m'està agradant molt l'experiència com a professora d'infantil/primària, i estic aprenent un munt de coses. Tot i que encara em falta moltíssim per aprendre! Però això no treu la il·lusió que tinc quan veig que van aprenent i que jo puc ajudar-los en aquest procés. Estic molt i molt contenta d'haver elegit aquest camí, d'haver aprofitat aquesta oportunitat i espero que poc a poc vagi millorant en la meva tasca i poder donar el millor de mi a aquests nens que creixen i que han d'aprendre a viure!

Un llibre: El asesinato de la profesora de lengua, Jordi Sierra i Fabra

Avui us porto un llibre de literatura juvenil, El asesinato de la profesora de lengua, de Jordi Sierra i Fabra. La veritat és que el titol d'aquesta novela em va cridar molt l'atenció sent jo ara mateix professora de llengua, i no em vaig poder resistir comprar-lo.

Aquest és l'argument (en castellà):

"La profesora de lengua, Soledad, está harta de que sus alumnos no se esfuercen en clase. Su desesperación ha llegado a tal límite, que les comunica una seria noticia: antes de acabar el día asesinará a uno de ellos, si no consiguen detenerla antes. A los alumnos les va la vida en ello, así que no perderán un solo segundo. La búsqueda ha comenzado..."

Us imagineu que això passés de veritat? Que un dia un professor arribés a tal punt de desesperació com per voler assassinar a un alumne? Encara que l'argument sigui així de fort la història amaga el rerefons que la professora el que vol és que els seus alumnes estimin la literatura i tinguin respecte cap a la llengua, perquè llegint serà l'única manera de sortir de la ignorància.

Estic a la meitat del llibre i només puc dir que la història enganxa molt, i crec que és una bona lectura per a un adolescent. També crec que està escrit d'una manera en que un adult s'hi pot enganxar a la lectura, sent aquesta lleugera, ràpida de llegir i mantenint la intriga de com acabarà la història... Acabarà, finalment, la professora assassinant a un dels seus alumnes? O aconseguiran aturar-la?

Crònica de les colònies

Hola! El divendres vaig tornar de les meves primeres colònies. Anava molt nerviosa per saber com reaccionarien els nens amb mi, però he tornat bastant contenta. No em puc queixar, la veritat. El dimecres 8 em vaig aixecar molt d'hora per arribar a Premià de Mar més aviat de l'habitual, i quan vaig arribar estava plovent a bots i barrals. Se'm va caure el món a sobre. No parava de pensar en com soportaria estar tres dies amb 50 nens tancats en un alberg sense poder sortir ni fer res d'especial.

A les 9h vam agafar l'autocar i vam començar el rumb cap a Manresa. Anavem dos grups, 4rt i 5è de primària, i quatre professors. Vam arribar en una hora i vaig veure que el dia estava gris però aguantava. Així que molt bé perquè podriem fer les activitats del dia, de moment :)

Vam anar a l'alberg, on ens van presentar als monitors, i els nens van començar la primera activitat: fer un itinerari per Manresa en grups, sols, sense monitors ni professors. De totes maneres nosaltres estavem en uns punts de la ciutat on ells ens havien de deixar una targeta comforme havien passat per allà. S'ho van passar molt bé. A la tarda vam anar a buscar fòssils per la muntanya. Aquí també ens ho vam passar bé. I m'incloc perquè la veritat que tot el que explicaven era molt interessant jeje.

A les 18h els nens passaven ja al nostre càrrec i vam començar a muntar habitacions. Jo vaig dormir en una habitació doble amb una nena perquè l'havia d'anar aixecant per la nit... Ens vam dividir les habitacions per anar fent les rondes nocturnes i fer-nos responsables d'aquells nens. Jo m'encarregava de 16 nenes, però es van comportar força, tot i que hi havia un grupet que no callava ni sota l'aigua. Però el cansament va poder amb tothom, i a la nit van dormir-se de seguida. Jo aquella nit vaig dormir poc entre que vam anar a dormir tard i l'haver-me d'aixecar per la nit per vigilar i portar nenes al lavabo...

El segon dia també va estar molt bé: al matí vam anar a la sèquia de Manresa, i allà els nens van fer "experiments" per comprovar la salinitat i netedat de l'aigua de la sèquia. Aquest matí feia molt de fred!! Estavem a menys de 10º!! Jo estava congelada.

A la tarda vam anar a la Casa de la Culla, la casa de colònies, on els nens van fer la classificació dels fòssils que van recollir el dia anterior.

El tercer dia al matí vam anar a la potabilitzadora de Manresa, on van (i vaig) aprendre com arriba a ser potable l'aigua. Després de dinar vam agafar rumb cap a Premià de Mar, on vam arribar a les 16:15h.

Han passat molt ràpids els dies, i s'ho han passat molt bé. En els moments d'esbarjo jo m'estava amb els nens i nenes jugant a estones, com saltar la corda... Es petaven de riure amb la meva patositat!! També vaig poder conèixer més a les nenes i nens, i ells també em van conèixer fora el contexte de la classe, i es veien prou contents i alegres :)

Amb els profes que anava també vam xerrar força, però no hem tingut gaire feina perquè els nens s'han portat molt i molt bé. No han donat gaires problemes.

Nova feina

Hola!
Com alguns ja sabeu, treballo en un col·legi a Premià de Mar com a professora de primària, encara que també dono classes als nens de P3, P4 i P5. Faig classes d'anglès als d'infantil i als de 1r de primària, i català i plàstica als de 4rt de primària.
Ara m'he d'habituar a aquest nou ritme de treball, de tractar amb nens tant petits i organitzar-me per a que tot surti bé. La sort que he tingut és que els companys de feina són molt macos perquè m'han acollit molt bé, donant-me consells i ajudant-me tot el que poden.
Com resum d'aquesta primera setmana de feina diré que he acabat molt cansada, amb mal de coll, però en general bastant satisfeta. No crec que surti corrents i no tornar mai més jeje. I més dient-me fa dos dies que d'aquí dos setmanes marxo de colònies amb els nens de 4rt i 5è! Però serà una bona manera de conèixe'ls a tots i que ells em coneixin més a mi, i més en un altre context que no sigui l'escola. La crònica de les colònies la faré quan pertoqui jeje
Bé, ja continuaré explicant coses del col·legi i que tal em va tot per allà ;)
Bona nit!

Preocupacions...

“-Imagina’t que ets una ampolla de llet- va dir el grill-. Ara imagina’t que aquesta ampolla està plena d’amor. Si l’ampolla està plena d’amor, no hi ha lloc per a la por. Tan bon punt et preocupes o dubtes de tu mateixa, l’amor minva i hi ha més espai a l’ampolla perquè entri la por.
(…)
-El més important per aprendre a estimar-se és ser amable amb un mateix. No et jutgis a tu mateixa.”


FISHER, R. & KELLY, B. “La gosseta preocupada i el grill assenyat”. L’òliba que no sabia udolar. Laertes. 1999.



Deixo aquest fragment d’aquest llibre, què és un recull de quatre faules modernes, perquè em vaig identificar amb la gosseta tan poruga i preocupada, que es pensava que tot sortiria malament i es jutjava (negativament) a si mateixa... Jo molts cops ho faig, massa i tot, perquè la lliçó me la sé de pe a pa, que m’he d’estimar i confiar en mi mateixa i en les meves possibilitats... però sempre em ve el dubte de si tot ho faré malament, que ningú em valorarà, i si ho fan, serà negativament... En fi, deixo aquest fragment també perquè ara més que mai he de confiar en mi mateixa i creure'm que tot sortirà bé.

Un llibre: My Place, Sally Morgan

Avui us parlaré del llibre que més m'ha agradat de tots els que m'he llegit durant aquests anys a Filologia Anglesa: My Place de Sally Morgan. Aquest és una autobiografia de l'autora, i ella ens narra com va descobrir el seu passat aborígen australiana i quins són els seus sentiments d'identitat cap a la terra i cap a la seva gent.

És un llibre captivador, en el que vius amb ella com es reconeix diferent per no ser blanca com els altres nens, com ella s'accepta però altres no accepten la seva condició d'aborigen, com per exemple la seva germana. També ens narra totes les vivències amb la seva familia, i es que per a la cultura aborígen els vincles entre la terra i la familia és el més important.

És una història que ens porta alegries, tristeses, i sobretot ens mostra amor cap a una cultura i el voler trobar la pròpia identitat.

Us deixo la dedicatòria cap a la seva familia:

"How deprived we would have been

if we had been willing
to let the things stay as they were.
We would have survived,
but not as a whole people.
We would never have known
our place."

Aquest llibre ha guanyat tres premis: el 1987 es va endur el Human Rights Literature and Other Writing Award, el 1988 Western Australia Week com a obra literària de no-ficció, i el 1990 va guanyar el Order of Australia.

Sens dubte recomano la seva lectura!

Una sèrie: "Anatomía de Grey"

Avui us parlaré d'aquesta sèrie que emet (o emetia) el canal Cuatro, la qual em vaig enganxar a la segona temporada. Ara estic veient la primera temporada ja que em van regalar el DVD per Reis, i encara no l'havia vist. És una sèrie de metges-cirurgians que enganxa per les seves relacions personals i sobretot amoroses, en especial la que formen Meredith Grey (Ellen Pompeo) i Derek Shepherd (Patrick Dempsey).

A Antena 3 estan fent un spin-off, és a dir, una altra sèrie nascuda a partir d'una altra com a extensió, en aquest cas d'"Anatomía de Grey", que es titula "Private Practice" (traduïda com a "Sin cita previa"), però no la trobo tant bona... Així que us recomano que la veieu, i sobretot disfruteu i patiu amb la relació entre Meredith i Derek! Us deixo algunes fotos:

Un llibre: Firmin, Sam Savage

Hola! Avui us porto un dels llibres que he llegit aquest estiu i que, a mi particularment, em va agradar força. Tanmateix, també he de dir que a mesura que el llibre i la narració anava avançant la història em va semblar que el llibre començava a afluixar-se... però bé, si es pren com una lectura per entretenir doncs és una bona novel·la.

Firmin és un ratolí que neix i viu al sòtan d'una llibreria, però ell no és un ratolí qualsevol sino que comença a devorar llibres (primer de tot literalment). Però alhora que es va convertint en una rata culta també es va convertint en una rata solitària: ell rebutja els de la seva pròpia espècie i comença a fantasejar el seu tracte amb els humans... La història ens duu a un gir de la trama i la vida de Firmin canvia, caracteritzant-se cada cop com a més humà.

Com ja he dit, és un llibre entretingut, a estones força divertit, amb encant, però també trist.

S'acaba una etapa... o no.

Hola! Ja comença la recta final pels que estem d'examens de setembre. D'aquí dues setmanes hauré de fer el meu últim (espero) exàmen de la carrera: Fonètica i fonologia anglesa II. La veritat és que el porto bastant preparat, però això no treu que tingui els meus nervis de saber com anirà i de si l'aprobaré i per fi ser llicenciada.

Llicenciada. Sis anys de la meva vida els he passat a les aules de la Universitat central de la UB, passant-m'ho molt bé amb les meves companyes i companys, comentat tot el que succeïa per allà... Trobaré a faltar a moltíssima gent, i moltíssimes estones al pati o al bar. Fins i tot a les classes ens ho arribàvem a passar bé. Aquest últim any és dels que millor m'ho he passat, encara que també ha sigut el que més feina he tingut. De totes maneres, anys passats també van estar molt i molt bé, compartint moments amb tots aquells que aquest any no hi éren, ja sigui perquè han deixat la carrera, l'han acabada, o simplement per horari no hem coincidit. Definitivament, no cambiaria per res del món haver estudiat Filologia anglesa ni haver estudiat amb la gent que ho he fet! Un plaer...

Petons per a tots i totes!

A Midsummer Night's Dream, William Shakespeare

Com negar que William Shakespeare és el més gran de la literatura anglesa. Influencia per a molts escriptors, Shakespeare ha deixat en el seu legat 37 obres de teatre i 154 sonnets al seu nom, tot i que hi ha estudiosos que creuen que part de la seva obra ha estat escrita per altres autors, com per exemple Francis Bacon. Però fins que no es provi el contrari no és pot negar la importància de la seva obra.

Avui us parlaré de la comèdia A Midsummer Night's Dream (Somni d'una nit d'estiu), considerada com una de les obres més extraordinàries de l'autor anglès, i per a mi, particularment, la meva preferida. En aquesta obra és barregen elements de la mitologia grega (on, per exemple, Theseus representa a l'heroir grec del mateix nom i al llarg de l'obra es va fent referència a deus i deeses de la mitologia grega); també hi ha elements de històries de fades (com per exemple el personatge Puck); i per últim, elements del teatre que es practicava en temps de Shakespeare (com per exemple el fet que els papers de dones els haguessin d'interpretar homes).

L'argument de l'obra és el següent: Theseus està preparant el seu casori amb Hipòlita, reina de les Amazones, quan Egeus entra en escena queixant-se de que la seva filla Hèrmia no vol complaure els seus desitjos de casar-la amb Demetrius (qui si estima Hèrmia) si no que ben al contrari ella està enamorada del jove Lysander. Egeus demana que es compleixi la llei si ella refusa de seguir les ordres del seu pare, és a dir, la mort o entrar en un convent. Theseus demana a Hèrmia que consideri les ordres del seu pare si no vol acabar d'aquesta manera. Però no fent cas a cap dels dos homes, Hèrmia i Lysander planegen escapar aquella nit als boscos, lluny de la ciutat d'Atenes, i casar-se a casa la tia de Lysander. Apareix en escena Helena, amiga d'Hèrmia i enamorada de Demetrius, a qui els dos enamorats confesen els seus plans. Helena decideix explicar els seus plans a Demetrius, en un intent de recuperar el seu amor, però ell decideix anar al bosc a buscar l'Hèrmia, i Helena el segueix.

Al bosc hi trobem dos grups de personatges diferents: primer de tot el rei dels follets Oberon i la reina de les fades Titania, qui estan renyits per un nen de l'India que ha adoptat Titania; i en segon lloc, un grup de treballadors que preparen una obra de teatre pel dia del casament de Theseus i Hipòlita. Es crea una sèrie d'esdeveniments aquella nit per culpa d'un error del follet Puck, que intenten solucionar durant la nit i finalment acaben arreglant... però no tot ha acabat com ha començat la nit.

Crec que és una obra bastant amena i entranyable. Ha estat portada al cinema pel director Michael Hoffman, amb actors com Christian Bale, Rupert Everett, Calista Flockhart, Kelvin Kline, Michelle Pfeiffer... I també representada a diversos teatres arreu del món. Jo vaig tenir el gust d'anar-la a veure al Globe Theatre (on és representaven les obres de Shakespeare en el seu temps -tot i que l'actual Globe no és el de l'època perquè l'original es va cremar i enderrocar) i que recomano anar-hi perquè el teatre per dins és molt maco i acollidor. Això si, vigileu si agafeu entrades de peu i plou aquell dia, perquè el teatre no està cobert en la part central! Avui us deixo una de les fotos del cartell de la pel·lícula, del llibre i del teatre:

Bona lectura!!

Un llibre: Oranges Are Not the Only Fruit, Jeanette Winterson.

Hola!
L’altre dia us vaig introduir a l’autora d’aquest llibre, a la Jeanette Winterson, i avui us porto la seva primera novel·la Oranges Are Not the Only Fruit. He estat mirant si hi havia alguna traducció al català d’aquest llibre, però només n’he pogut trobar la traducció en castellà: Fruta Prohibida. Així que no hi ha excusa per no llegir-se’l i comentar ;)

Avui us faré una petita introducció al llibre, que s’ha escrit sobre ell i què n’opina l’autora. Però primer de tot us escriure l’argument del llibre: Oranges Are Not the Only Fruit és un relat en primera persona, la narradora és diu Jeanette, que ens explica com va ser educada en el si d’una família molt religiosa i com, a l’enamorar-se d’una noia, la seva millor amiga, la rebutgen i intenten redreçar-la cap al “camí correcte”. Ella es deixa endur pels sentiments i és capaç de trencar amb tot allò el que l’envolta.

En diferents articles i en diferents entrevistes cap a la autora es parla de que ens trobem davant d’una novel·la autobiogràfica i més tenint en compte que el nom de la narradora és el mateix que el de l’escriptora: Jeanette. Quan li pregunten si ho és, de biogràfica, Winterson ens contesta amb aquestes paraules:

"Yes and no. All writers draw on their experience but experience isn't what makes a good book. As the stand-up comics say, 'It's the way you tell 'em'. Oranges is written in the first person, it's direct and uninhibited, but it isn't autobiography in the real sense".

Winterson ens vols fer entendre que ella ha intentat crear-se a si mateixa com un personatge de ficció, i que per suposat conté elements biogràfics perquè en tota escriptura intenta reflectir una mica de la seva experiència, però ella l’explica de tal manera que és transforma en alguna cosa més que no tan sols un document on explica el que ella ha viscut. No obstant això, fixem-nos amb quines paraules obre la novel·la: “Like most people I lived for a long time with my mother and father” (Oranges, p.3). Amb aquestes paraules Winterson crea un link directe amb el lector, de tal manera que aquest identifica el personatge i alhora queda absorbit amb les seves experiències; i més si tenim en compte la seva biografia, veiem que va ser adoptada per una família summament religiosa i que no acceptava que ella estimés a una dona.

Aquesta novel·la conté moltes referències a altres textos (intertextualitat), però el que és veu més clar és el cas de la Bíblia: els títols dels capítols són dels diferents llibres de la Bíblia, i amb aquests l’autora ens explica les diferents etapes en les que ha anat passant al llarg de la seva vida, o de la Jeanette narradora.

Espero que, si el llegiu, el gaudiu! Bona lectura!

Fonts:

• LÓPEZ, Gemma. Seductions in Narrative. Subjectivity and Desire in the Works of Angela Carter and Jeanette Winterson. Cambria Press. 2007.
• WINTERSON, Jeanette. Oranges Are Not the Only Fruit. Vintage. 1985.

Crònica de les festes de Gràcia

D'ençà que el meu marit ja no viu a Gràcia ens hem anat desvinculant una mica pel que fa a la participació de guarnits, però tot i així no treu que sempre esperem amb il·lusió aquestes dates. Aquest any poc hem anat pel barri però hem pogut participar en algún event de les festes: el dia 15 a la tarda vam veure una mica del cercavila; ens ho vam passar molt bé amb els gegants i diables, la veritat és que vam riure un munt i vam poder participar de la festa. Després a la nit vam anar a la plaça Rius i Taulet, on actuaven en directe el grup Insomni, guanyadors del premi La Campana de Gràcia, promocionat pels programes Terços Amunt i Batakada Radioactiva de l'emisora Radio Gràcia de la 107.7 FM. Va ser una hora i mitja de rock català molt bó, promocionant el seu primer treball "Des d'ara" que sortirà a la venta aquest septembre.

Vam tornar a la Vila el 17 d'agost per l'entrega de premis als carrers guarnits i balcons, i vam disfrutar d'una estona de tensió i emoció per saber qui s'enduria l'ansiat primer premir. Els mereixedors d'aquest va ser el carrer Joan Blanques de baix, que al saber que eren ells els afortunats van celebrar-ho amb moltíssima alegria per haver aconseguit tal fita que feia tant de temps que no aconseguien. A part que aquest carrer hi viuen coneguts i també participen gent del nostre voltant, així que l'alegria era doble per haver aconseguit aquest primer premi.

I ja per últim vam tornar ahir dia 19 a la tarda per passejar pels carrers, que tot i ser un dia laboral hi havia força ambient. Això si, els decorats ja mostraven el pas d'alguns assistents poc cívics a la festa.

Ara us deixo algunes fotos d'aquests dies i espero poder seguir gaudint d'aquesta festa major que tant m'agrada!!

Biografia: Jeanette Winterson

Hola! Avui parlaré sobre aquesta escriptora que he descobert recentment gràcies a l’assignatura “Narrativa anglesa contemporània” a la facultat de Filologia de la UB. En el temari d’aquesta assignatura havíem de llegir La Passió d’aquesta autora i em va resultar una grata experiència com a lectora; però avui només introduiré una mica la biografia de l’escriptora i més endavant us parlaré en profunditat dels llibres.

Jeanette Winterson (1959-)

Jeanette Winterson va néixer a Manchester el 27 d’agost de 1959, i va ser adoptada per una parella de pentecostals, així que va ser criada en un ambient evangèlic. A casa seva només hi havia sis llibres, entre ells la Bíblia; però, curiosament, també hi havia La mort d’Arthur de Thomas Malery i va ser aquest llibre qui la va endinsar en el seu camí com a lectora i escriptora. Tot i així, a casa seva no estava ben vist que es llegís, a no ser que fos la Bíblia, i els seus pares van intentar que ella fos missionera, al reconèixer el seu talent com escriptora.
Als 16 anys té problemes amb l’església a l’haver-se enamorat d’una noia i és per això que abandona casa seva. Durant uns anys ella viu a diferents llocs i per tal de mantenir-se treballa a tot tipus de feines.
Als 23 anys escriu la seva primera novel·la, Oranges are not the only fruit, que va ser publicada un any més tard, al 1985. Al mateix temps publica un llibre d’historietes il·lustrat titulat Boating for beginners. Des d’aleshores ella va començar a treballar a la seva mateixa editorial, Pandora Press, i al 1987 publica The Passion. En aquest moment ella es dedica únicament a escriure i comença a publicar més novel·les: Sexing the Cherry (1989), Written on the body (1992), Art & Lies (1994), Art Objects (1995), Gut Symmetries (1997), The world and other places (1998), The powerbook (2000), The king of Capri (2003), Lighthousekeeping (2004) i el seu últim llibre Stone Gods (2007). Al 2005 escriu Weight, una revisió de la història d’Atlas i Hèrcules per la col·lecció Myth de Canongate Books. Al 2006 publica la seva primera novel·la per a nens de 9-11 anys titulada Tanglewreck.
A més a més, l’any 1990 va adaptar Oranges are not the only fruit per la BBC i va escriure el guió d’una sèrie per la BBC 2, Great Moments in Aviation, al 1994. Al 2002 va adaptar The Powerbook pel Royal National Theatre de Londres i pel Theatre de Chaillot de Paris.
Ha rebut diversos premis de literatura: Premi Whitbread a la millor novel·la de ficció per Oranges are not the only fruit; The Passion guanya el premi John Llewelyn Rhys Memorial Prize a la millor escriptora menor de trenta-cinc anys; amb Sexing the Cherrys s’enduu el premi E. M. Forster Award de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Lletres. Al 2006, Winterson va ser premiada amb un OBE pels seus serveis a la literatura.
Actualment viu a Gloucestershire en una petita casa al bosc, i si no la trobem allà es que està vivint sobre la seva tenda de menjar orgànic, Verde’s, a Londres.


Font: http://www.jeanettewinterson.com/pages/content/index.asp?PageID=207

Lectures estiu 2008

Hola, tot i que encara no ha acabat aquest estiu 2008 vaig a penjar el llistat de llibres que m'he llegit desde meitats de juny fins ara:

• A la platja de Chesil, Ian McEwan
• En las nubes, Ian McEwan
• Firmin, Sam Savage
• Oranges are not the only fruit, Jeanette Winterson
• El ángel más tonto del mundo, Christopher Moore
• Mi país inventado, Isabel Allende
• El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry
• El año del diluvio, Eduardo Mendoza
• El curioso incidente del perro a medianoche, Mark Haddon
• Senyors nens, Daniel Pennac
• Escrito en el cuerpo, Jeanette Winterson

D'algún d'aquests llibres en faré algún comentari més extens, sobretot en els de la Jeanette Winterson, que també va escriure La passió; i amb aquests llibres ella s'ha convertit en una de les meves autores preferides. Ara m'estic llegint Històries de Londres de la Doris Lessing, premi nobel de l'any 2007. Encara no m'havia llegit res d'aquesta autora però m'han parlat molt bé d'ella i de moment el llibre m'està agradant: és un recull de contes o més bé d'històries curtes que narren diferents experiències en la vida i relacions entre els homes i les dones.

Ens continuem llegint!

Presentació

Hola! He decidit obrir un (altre) bloc per poder escriure tot el que se'm passi pel cap, sobre la meva vida, viatges, excursions, llibres, etc. Espero fer d'aquest espai el meu bloc definitiu i poder seguint informant-vos de tot el que vaig fent i descobrint en aquesta vida. Així que hi sou benvinguts per llegir i comentar tot el què vulgueu!