Una cançó: Lolita, Vega

Un moment de pau

Feina, feina i més feina... Aquests dies es podria resumir en aquestes paraules... I és que sembla que no, però final de curs s'apropa, i sembla que no hagi de ser. Vull dir, estic tan capficada en el dia a dia, en preparar coses (buscar noves cançons, contes, textos, etc.) pels nens que realment no paro. I tinc muntanyes de coses per fer encara. No descanso prou. Arriba la nit i encara me'n vaig al llit pensant en el dia següent, en què s'ha de fer, en el que s'ha fet i com ha anat... M'aixeco al matí i continuo pensant en el que faré aquell dia, en el que falta per preparar per la resta de setmana, etc... Total: feina, feina i més feina...

I a més, hauríem de sumar a que estic tot el dia voltada de sorolls: els cotxes, els nens que criden, les veus dels mestres, els sorolls de la ciutat... Un món frenètic que fa que vagis més depressa encara.

El cas és que avui vull compartir que he tingut un moment de pau a casa. I sembla mentida, però sí. Amb la finestra oberta, la llum d'una tarda de primavera, sentint els ocellets que tenen els veïns, sentint veus a la llunyania d'una mare jugant amb els nens, i el silenci relatiu de casa. Jo asseguda al llit, plegant la roba, fent petites muntanyetes per després endreçar-les al seu lloc. I en aquell moment m'he parat a pensar en què bé s'hi estava. En aquell moment no hi havia nens. No hi havia informes. No hi havia fitxes. No hi havia presses. No hi havia res més que jo en un moment de pau.

Com treballen els nens! (i les mestres)

Aquesta setmana al cole estem molt liats. No tenim prou feina que a sobre ens posem de ple a fer projectes interdisciplinars. Al meu grup, quart de primària, encara no hem començat, però ja estem perfilant com fer les diferents activitats del projecte.

Els que sí han començat, i alguns han acabat, han estat els grups de cinquè, primer i segon. Els primers van fer un programa de ràdio per a Ràdio Premià de Mar. Ells havien d'organitzar-se la informació que hi apareixeria, farien les falques musicals, etc. Els de segon estan de ple en un projecte que es titula "Jocs per a les colònies", i l'objectiu és pensar tota una sèrie de jocs nous per omplir les estones d'esbarjo a les colònies que faran d'aquí dues setmanes. Aquests jocs els hi hauran d'ensenyar als nens de primer. I el grup de primer, tot just avui han acabat el projecte "Fem un berenar". El nom és ben clar: havien de preparar un berenar.

Doncs bé, en aquest últim projecte hi he estat bastant implicada, ja que tenia un petit grup que preparava una recepta en anglès. La idea era que els nens havien d'espabilar-se a buscar receptes, els ingredients, preus, ajustar-los a un presupost i preparar el menjar. Ha estat una feina molt divertida pels nens, perquè un dia els vam portar al súper, van anotar ells els preus, després a la classe van "discutir-se" de com fer just per a que poguessin comprar el menjar, adornar la classe per la festa i, sobretot, la festa final d'aquesta tarda: preparar el berenar a la classe.

He estat present en la preparació de dues receptes (una d'elles el meu grupet) i la veritat és que donava goig veure'ls tant implicats amb la preparació del menjar.

El grup d'anglès ha preparat una recepta que es titula "Gingerbread Man Sandwich" i "Sweet Fried Eggs". A la primera, havien de fer la forma del personatge Gingerbread Man amb pa de motllo, untar-ho amb nocilla i fer-li els botons amb lacasitos. Mmmm, delicious!!! La segona recepta simulava un ou ferrat: la clara era iogur, el rovell préssec en almíbar, i les patates fregides d'acompanyament era poma. Boníssim!

Tot plegat, molt original.

Us deixo amb un parell de fotos del berenar:

Sweet Fried Eggs

El grupet d'anglès preparant el nostre Gingerbread Man Sandwich.

I sembla fàcil...

Aquest matí he assistit a unes conferències de la MacMillan, editorial que utilitzem força a l'escola que treballo. Doncs bé, he presenciat tres xerrades de tres professionals que hi treballen a l'editorial, i que tenen una llarga experiència en el món de l'ensenyança de l'anglès amb infants i nens de primària. Totes tres conferenciants m'han semblat fantàstiques, molt preparades i amb una energia impressionant.

I veient-les jo anava pensant: "I sembla fàcil quan et proposen activitats i jocs per fer a l'aula"... i a l'hora de la veritat no és tan fàcil. Al menys, per a mi. Mantenir l'atenció de tota la classe, ser capaç de parar correctament un conflicte... i en aquell moment m'he sentit petitona, amb sensació que encara queda molt per aprendre. I la meva següent pregunta ha estat: "I aconseguiré treballar sempre amb petits? Què passarà si al juny no em renoven?"... Preguntes que em faig sovint. I em pregunto si seré capaç de deixar el món dels infants per entrar al món dels adolescents, que seria el que em pertocaria. La resposta és que no ho sé.

A vegades crec que sí. Que si treballo en una altra escola coneixeria a més gent, altres metodologies, altres mestres, i podria fer activitats per les que m'han "preparat" (suposadament). Però hi ha altres cops que penso que no. Que els nens i nenes m'han aportat molt, que una rialla seva és capaç de fer-te oblidar dels petits problemes del dia a dia, quan un nen aprèn el que li ensenyes i ho fa amb il·lusió, t'omple del tot...

Preguntes i més preguntes... que algun dia hauran de tenir resposta...