Primer viatge amb l'Abraham tots dos sols. Primer cop que jo agafaria un avió i sortiria de la península, a més a més, primer cop que viatjava a un país de parla anglesa. L'emoció i la il·lusió es va apoderar de mi. I aprofitant que aquest va ser un viatge d'un cap de setmana, he pogut resumir-lo en un text, explicant les nostres aventures i les sensacions d'estar a Londres. Us deixo el text per llegir, però prometo que en els propers viatges seré més breu a l'hora de narrar!!:
"Arribem a Luton Airport quan ja és tot fosc i sembla que vagi a sortir l’últim tren cap a Londres. L’empleat de l’estació deixa passar a tots els passatgers de l’avió cap al tren, sense pagar el bitllet. Ens acomodem als nostres seients, carregats amb les bosses que portem per passar un cap de setmana a la capital anglesa. Estic molt emocionada perquè és el nostre viatge tots dos sols, i a sobre anem a un país de parla anglesa! Estic molt il·lusionada i expectant de com sortirà tot, si podré entendre a la gent, si podrem passar un bon cap de setmana.
Arribem a King Cross-St. Pancras, l’estació de tren de Londres. Allà un altre empleat ens increpa a tots els viatgers per no portar el bitllet de tren i ens fa pagar una multa. Curiosament la multa és més barata que no pas si haguéssim pagat els bitllets cap a Londres. Ens va semblar estrany, però tots vam pagar per tal de sortir d’allà. Anem comentant aquesta anècdota mentre sortim de l’estació, dient-nos que hem viscut una primera experiència a Londres una mica accidentada. Al sortir no puc evitar l’emoció i salto d’alegria al poder trepitjar el terra de Londres, i contemplar la ciutat de nit mentre anem cap a l’hotel. Arribem de seguida, ens atenen i ens donen les claus de la nostra habitació. Deixem totes les bosses, ens posem els pijames i anem a dormir. Al dia següent ens espera molta activitat!!
Sona el despertador molt d’hora. Són les 7:00 am. Ens dutxem, vestim i baixem al menjador de l’hotel, on anem a esmorzar. “Tea or coffee?” ens diu la cambrera. “Tea, please”, demanem nosaltres. Ens porten el te acompanyat amb torrades de pa de motlle. Aquell dia vam esmorzar de valent, amb les torrades, una mica de cereals, el te... tot per a agafar forces pel nostre primer dia a Londres junts, i poder visitar quants més llocs millor.
Sortim de l’hotel. El matí és fred, però anem abrigats de cap a peus: hem portat les nostres gorres de llana, els guants, bons abrics... tot per combatre el fred anglès. Anem a visitar els llocs més coneguts de la ciutat: el Big Ben, Westmister Abbey, passegem al costat del Tàmesis, Picaddily Circus... I tot ho fem caminant, per tal de conèixer els carrers, l’ambient de la ciutat i de la seva gent. Ens sorprenem, o no, de la quantitat de visitants que hi ha, quasi tothom són turistes com nosaltres, anant d’un cantó a l’altre traient la millor fotografia com a record d’aquell matí gris i fred. De totes maneres, m’encanta l’ambient que es respira. M’encanta passejar per Oxford Street, tot ple de gent fent les seves compres, no importa si plou. Notem que ells estan acostumats a aquest clima, i fins i tot sorprèn de veure que la gran majoria no porta paraigües, sinó que es més còmode portar un impermeable o barret i poder anar més àgil per la ciutat, esquivant la gentada. Nosaltres caminem entre la gent, comprant aquí i allà, tot sense parar perquè hem d’aprofitar bé el matí. Anem fins a Buckingham Palace, per veure el famós canvi de guàrdia, però allà ens trobem amb un cartell anunciant que no faran el canvi de guàrdia aquell dia. No sabem si per la pluja o per quin motiu. Fem fotos i decidim tornar al centre amb autobús. La primera sorpresa la trobem al veure que el bitllet l’has de pagar a una màquina abans de pujar al bus, i que a sobre ha de ser amb el import exacte. Ens mirem les monedes que tenim i decidim demanar canvi a algú que passés per allà. Era el meu torn de parlar, és clar. Vam demanar el canvi a un anglès que passava per allà i que molt amablement ens va donar el import exacte per poder comprar els bitllets. Va arribar el bus i era un de dos pisos. Vam pujar a dalt de tot, a primera fila, per poder veure bé els carrers. Sembla una tonteria tot això, però jo estava molt i molt feliç de poder estar allà.
A la tarda vam continuar passejant. Vam anar a veure St. Paul Cathedral. Al sortir vam decidir tornar cap a l’hotel. Era mitja tarda, no era més tard de les 06:30 pm, però tots els comerços havien tancat i es veia que la ciutat a poc a poc s’anava apagant amb la foscor. Nosaltres, a més, estàvem molt cansats, així que vam decidir tornar cap a l’hotel i sopar en algun bar per allà prop.
El primer dia havia passat ja, i ara només ens quedava per passar el diumenge i últim dia a Londres. El nostre avió sortia per la tarda de Luton, així que havíem d’aprofitar bé el dia. Passa la nit i torna a sortir el sol. Tornem a esmorzar el nostre te amb les torrades de pa de motlle. Aquest matí agafem totes les bosses i anem cap a la Torre de Londres (on estan les joies de la Corona) i també visitarem el Tower Bridge. Aquest matí fa molt de fred i fins i tot cauen quatre volves de neu!! Aquest matí anem més relaxats, perquè hem decidit visitar aquestes dues coses i després passejar tranquil·lament pels carrers i marxar cap a Luton. A més, jo em trobava molt cansada i amb mal de cap... Sembla que el fred i el no parar ha calat fons en mi... Anem a agafar el tren, i aquest cop observem el paisatge de tornada a l’aeroport. Esperem a que ens cridin per embarcar i embarquem. Tot el viatge de tornada me’l passo dormint fins arribar a Barcelona."
Aquest va ser el nostre viatge junts, i a mi em va encantar la ciutat. Em vaig quedar amb ganes de més i veure tot allò que no vaig poder veure en un cap de setmana. L'estiu passat, el 2008, vam tornar una setmana a Londres, on vam poder gaudir més de tots i cadascún dels racons de la ciutat. Tot i així encara em queden ganes de tornar i visitar més coses!! És una ciutat que no l'acabaria mai!
