Aquest llibre és un trosset de l'autora, un clam cap a la seva cultura, els seus orígens com a chicana.
És un llibre escrit de forma fragmentada, és a dir, capítols que aparentment no tenen cap connexió entre ells. L'única connexió? Esperanza. Esperanza com a nena al principi, i Esperanza passant a ser una dona conscient dels seus orígens i de qui s'ha de sentir orgullosa.
Una història de diferents dones, de diferents sentiments, de dones sense veu, de dones que viuen tancades en elles mateixes... dones que no han sabut trobar el seu lloc. Esperanza el troba i ella serà qui alçarà la veu per donar a conéixer aquesta nova esperança a les dones de la seva cultura, que es pot reinventar a una mateixa: no cal caure en les premisses de cada cultura. Ella demostra que no vol complir les expectatives que esperen d'ella i per això serà la veu de l'esperança a Mango Street.
Un llibre senzill de llegir, simple a primera vista, però amb un transfons que ens apropa a aquesta cultura i que ens emociona de poder sentir aquesta veu.
1 comentari:
es una meeeeeeeeeeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrdddddddddddddaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Publica un comentari a l'entrada